Guionista.
diumenge, 4 de juny del 2006
Era una sensació clarobscura o agredolça? Era estranya, si més no. Per la ràdio sonaven les senyals horàries, aquelles que feia servir per regir-me de si era l'hora de deixar caure les eines i cardar el camp. Era aquest dimecres a les sis quan vaig deixar la feina i se'm mesclava una sensació d'alegria i a l'hora de tristor; despedir-me de tots i firmar la baixa.
Ja no visc a Girona, ara visc a la Bisbal. La feina que tenia allà potser no m'agradava, però tampoc la d'aquí [que ja n'aniré parlant]. Són exigències del guió d'un pèssim guionista, car una de les coses programades que era matricular-me a la universitat no podrà ser per una incompatibilitat de títols [això em farà perdre un any i hauré d'entrar per via majors de vint-i-cinc.].
Falta ara una hora i mitja per anar al bar. Aquest cop el veig des de l'altre costat de barra. Ha fet bé la seva feina el guionista? Fer pel·lícules no és el seu fort... I saluda a la càmera, xato.
PD: Ara mateix trobo a faltar una cosa que tenia a Girona: la conecció per cable, doncs porto més de mitja hora a traves d'un 56K intentant pujar una foto al flickr, que he acabat pujant a blogger i encara no se si haurà pujat. Sniff.
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 10:42,
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada