Arqueòleg.
diumenge, 19 de febrer del 2006
Diguem que la percepció que tinc de la arqueologia es més aviat pobre, quasi bé tan pobre com la del gruix de la població: tant se'ns en carda la nostra història i, en el cas d'aquests pedrots decadents i/o confinats sota terra, aquesta indiferència resulta més vaga; doncs probablement i amb certa catxassa em diràs -Quina pèrdua de temps!-... Però podria ser que fent un cop d'aixada trobéssim una cosa dura que, a mida d'anar cavant per voler plantar uns geranis, desenterrés una necròpolis a sota el jardí de casa. -Osti tu, ja la hem feta bona! Tapa, tapa!-. I que farieu en un cas així? Cavarieu abnegadament per mostrar al món la nostra història? No siguem il·lusos, car aquests temps moderns en han inscrit a l'àcid desoxidoribonuclèic la fal·lera de l'usar i llençar, de tal manera que al clot hi posarem força formigó seguit d'un bonic test on lluiran les floretes o un no menys útil parquímetre; els més estalviadors i ecologistes recicla-ho tot usaran aquell crani per petjapapers d'entre altres possibles utilitats.
Però dintre la societat on gent com servidor seria catalogat dins l'espècie rara avis (aquells que no els agrada el futbol [exepte...] a més d'altres sorprenents característiques) ; podem tenir comportaments similars als descrits al principi de tot. Doncs ves, en el meu cas i després d'una curosa observació, demostro una certa afecció per aquestes troballes sobre el meu rere...rerebesavi; seria el que m'ha passat aquest matí quan m'he arribat a les obres que es fan a l'antic Santa Caterina de Girona mogut per la curiositat que m'ha despertat el diari sobre la troballa d'una antiga porta de la muralla. Si, eren pedres, només pedres, però tot i no arribar-me més amunt de la sola de la sabata em semblava entendre una grandesa que no pot desapareixer, car allà enterrat hi havia una minúscula part de la nostra història... Tanmateix i com he dit abans, els temps moderns manen i a l'igual que derruïm les nostres obsoletes construccions deixant no res per la posteritat, hem d'apartar aquells pedrots per fer un molt més útil aparcament al mig de la ciutat. Al cap i a la fi hem de ser pràctics... O em negareu la comoditat que pot suposar? [Que trist és pensar que la (de)Generalitat en la construcció de la seva nova seu...]Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 12:22,
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada