Caram, quin "pollo".
dissabte, 30 d’abril del 2005
No sóc gran consumidor de literatura; la única cosa que llegeixo en hores perdudes al migdia és la premsa i, en el cas de determinat mitja (i extensible a la premsa de caire més aviat regional) pot ser un exercici força entretingut per certs successos. [Podria ser que algú considerés que aquest és periodisme de pa sucat amb oli, però compleix una funció que seria la de cobrir altres informacions més locals i no menys importants, ja que ens son molt més pròximes. Tot i això, i sempre que el temps no m'és problema, llegeixo d'altres coses]
Tanmateix, de temps de vegades me'n sobra tant que se m'ocorren idees com les de recopilar aquests successos... Però ja m'han passat al davant: L'absurd diari. No us entretindre gaire amb les meves neures. Us deixo aquí (i també aquí) l'enllaç a la notícia sobre l'assassinat del Gall Matildo, el més xulo de tots els galliners de Pont de Molins.
posted by [o Rei] Ferran @ 14:43, ,
Basar oriental.
divendres, 29 d’abril del 2005
Productes exòtics vinguts del llunyà orient... Productes decoratius amb motius i un marcat estil d'aquella gent, d'altres més habituals com plats, roba, etc. Productes que trobem sense ordre ni concert en aquelles botiguetes de mala mort que han substituit els antics tot a cent, tocats de mort d'ençà que la pesseta i el conseqüent arrodoniment a l'alça els va fer quasi desapareixer; doncs si, són el seu substitut natural: la mateixa qualitat i similars preus. S'anomenen Bazar Oriental [dits amb la llengua de Cervantes, que aquesta gent encara no sap on viuen]
Calces, calçotets, mitjons i sabates; estan al prestatge de darrera de les patates xips, refrescos i menjar divers; aquest és al costat dels elements de decoració i tot seguit tenim el dels plats, olles... Ostres, d'on ha caigut aquesta barbie de mentida? Estava aquí darrera, amb les altres joguines per la quitxalla... També tenen películes? A les meves mans n'ha caigut una on observo una dona espitregada menjant un plàtan... Mira quina estora més maca! On ets? darrera teu, al costat dels productes de neteja... Però si està ben desfilada... Agafo això per estendre roba?
És el nostre torn a la caixa, mentre ràpidament s'esmuny un home capcot per enmig de tothom; es posa a la bossa una peli berra alhora dissimulada amb una carmanyola... Que barat que era aquest ferregot, una ganga tu! Però noi, era un miratge la gran compra; un producte i també de nacionalitat aliena, anomenat cinta americana, haurà de corregir els petits defectes de qualitat. [coi de xinesos, no m'estranya que els japonesos els tinguin mania]
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 14:46, ,
(L'altre) Diada
dissabte, 23 d’abril del 2005
El sol s'ha llevat fa escasses hores i comença un nou jorn [a veure si aquests mariconassos no la lien]. Salut xiquets!
posted by [o Rei] Ferran @ 23:19, ,
És quan dormo que hi veig clar.
dimarts, 19 d’abril del 2005
És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample girasol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era,
Em vesteixo d'home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d'una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
–O la lluna que s'afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina.
J.V.FOIX
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample girasol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era,
Em vesteixo d'home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d'una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
–O la lluna que s'afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina.
J.V.FOIX
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 15:00, ,
Conyac.
Em permeteu un acudit??? Potser serà dolent, però que hi farem. El vaig teure de El Punt ara fa temps i era fill d'una tertúlia de Catalunya Ràdio; venia recollit en la secció del safareig... Aquí va:
Sabeu que el Partido Popular és el partit del conyac... I això perquè? Doncs perque tenen un fundador, un veterano i un altre que pretén ser soberano.
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 04:03, ,
Una cosa tan petita...
divendres, 15 d’abril del 2005
I una cosa tan petita com un àtom pot fer gaire mal??? Doncs mira tu, Per allà a Vandellós segueixen amb petits desajustaments a les tuberies, i això que no és la primera vegada que tenen un disgust per aquelles terres, ni en altres. I no us creieu que he vist gaires películes ni m'he deixat impressionar gaire per sensacionalismes, però tot i ser una energia mes aviat neta quan funciona, els residus son una autèntica patata calenta; l'haurà defensat algun ecologista reconegut o d'altres personalitats (com ara Gorbachov en la seva aparició al Ferum 2004), però per mi no és excusa que l'ús d'aquesta ha de servir per atenuar el canvi climàtic a causa del consum de combustibles fòssils: hem arribat, novament, tard en aquest afer que podriem haver solucionat o atenuat buscant abans recursos alternatius com energia eòlica, solar, etc.
Senyors, espero que tampoc arribem a misses dites per culpa de la energia nuclear... Nomes faltaria que acabessim torrats o amb quatre ulls i antenes.
Etiquetes de comentaris: Politicastre
posted by [o Rei] Ferran @ 23:55, ,
L'arbre capitalista.
dijous, 14 d’abril del 2005
M'he quedat observant l'eucaliptus de davant de casa... Així s'hagués cremat aquell i no pas la muntanya de davant! [Va passar fa uns mesos i va portar un allau de tafaners a aquest barri de nul atractiu turístic].Doncs si. Sempre que miro aquell cony d'arbre li dic arbre capitalista. Perquè? Doncs molt senzill, observeu:
- És un arbre que creix a una gran velocitat, esgotant el sòl i els recursos hídrics (és capaç d'assecar-te un pou).
- Desapareix la vida al seu voltant. Els ocells defugen les seves branques per niar; la ferum els foragita. Cap altre arbre creixerà al seu voltant... Cap? Doncs no, només males herbes residuals i els seus socis eucaliptus.
- Ja pot vindre el temporal i foc que vulgui, ells no moriran. Arrelaran més fort, tornaran a créixer més resistents i seguiran expandint-se.
- I per si semblava poc, van vindre per la indústria paperera i com que el procés de producció de pasta de paper és bastant brut (vegi's fàbrica de la pudor de Sarrià de Ter) s'ha deslocalitzat la producció a paisos amb normatives més toves (o sense). Tanmateix segueixen entre nosaltres tocant-nos els pebrots...
Etiquetes de comentaris: Politicastre
posted by [o Rei] Ferran @ 10:56, ,
Papamòbil.
dilluns, 11 d’abril del 2005
Diuen que ha sigut un personatge mediàtic...
... i ho seguirà essent. Només faltava que fessin això per rematar el freakshow que fa més d'una setmana que dura i ha sigut capaç d'eclipsar la mort d'un rei, el casament de l'orellut i ves a saber si alguna cosa més, que servidor no està gens al cas de la crònica verda.
PD: perdoneu-me per la escanejada cutre del diari, però m'ha fet força gràcia.
Etiquetes de comentaris: Politicastre
posted by [o Rei] Ferran @ 08:12, ,
Perruquer
diumenge, 10 d’abril del 2005
No em causa cap entusiasme anar a tallar-me el cabell. Me'l deixaria llarg pel meu gust; esdevindria un autèntic grenyut. [Vet ací una de les meves grans frustracions, ja que el meu cabell arrissat creixeria amunt].
-Tens un cabell ideal per fer rastes- Em diuen a la perruqueria, tanmateix jo no estic per la labor de fer-me rastes... Observo, mentrestant, una noia com li netegen el cabell i acluca els ulls; aquella sensació tan agradable no la sento solament jo, pel que veig.
-Així amb el cabell un xic endavant queda més modern-
-Buf! Total acabaran anant on vulguin ells...-
-Doncs t'hi poso un xic de gomina-
-No no, no cal...-
-Que si, home. Aquesta és suau i hidratant-
-Que no, ja esta bé.-
Regnava un cert silenci. Encara recordo les converses amb el perruquer del meu antic poble: actualitat del poble, futbol [m'encanta el futbol (?¿)], i marujoneos en general. Guaitar-me al mirall la bellesa (o no) pròpia és un exercici narcisista que no se m'escau; poster trobo a faltar aquelles llargues converses sense solta ni volta. Mentrestant rau en ma ment la inquietud per saber com deuen ser les converses en aquell cau de marujes, perdò, perruqueria de senyores, de sota els pisos d'aqui al costat, concorreguda per dones d'avançada edat...
I em segueixen venint pensaments al cap, ara còmodament assegut al bar, amb un diari de pa sucat amb oli [aquest rotatiu de Barcelona destaca per tenir una edició traduida al català (fixeu-vos amb certes traduccions) i ser diari de titulars, imatges i poca cosa més. La única cosa que perdo el temps a mirar és la contraportada d'en Barril (tot i que dissabtes no escriu) i en Ferreres] i un munt de genialitats per fer aquesta tarda... Ara sona el telèfon dins ma butxaca: el deure em crida, novament.
PD: qui vulgui el meu to polifònic només ha d'agafar el seu telèfon (suposant que pugui admetre aquests tons, clar) anar al menú d'internet i/o coneccions i introduir manualment la web...
http://senglar.web1000.com/segadors.mid
El cost serà el de la conecció GPRS del vostre operador, suposant que el tingueu activat també...
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 08:43, ,
Et falta... un cargol?
divendres, 8 d’abril del 2005
Ostres!!! I aquest cargol d'aqui al cim??? L'he agafat del caixó dels mals endreços o me l'he deixat de posar al cotxe que ara marxa??? Però si no anava enlloc... Allà n'hi havia un altre... I l'he apretat fort, cony!
Quina menjada d'olla tu! En fi, jo ja no m'estresso i sempre que passa quelcom així dic: "Que Déu hi posi més que no hi posem nosaltres!" [i que consti que no deixo ni rodes fluixes ni similars]
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 04:21, ,
Mecàgon el putu futbol!
dijous, 7 d’abril del 2005
L'odio!!! Com pot ser possible que un espectacle absurd mogui les passions... perdó, fanatismes, euros, etc? Onze mercenaris darrera una pilota? Ja em disculpareu.
Però el que més em toca els ous es conectar el plus a les 21:50 aproximadament per veure els guinyols i veure uns bordegassos darrera unes ratlles i fent sorollets extranys. Clar que ho fan a altres hores, però com que servidor no està al cas d'aquest món... [potser és que visc en un altre món on el fet de observar el que m'envolta i reflexionar-ne és una solemne estupidesa] Encara gràcies que a la seva pàgina hi havia un video del programa... d'ahir. Disculpeu-me si parlo de la televisió. No tinc gota d'afecció a ella. Com deia el gran Perich "el cinema és per entretenir i la tele, per dormir... O gitar com a servidor li succeeix.
Coi de futbol. Aquest és l'opi del poble i no pas la religió, tot i que si observem els quilòmetres de cua que fan per veure el Papa mort, a més dels quilòmetres de paper i rius de saliva que es gasten... I, calla calla, que per paper el que es gastarà amb la mort d'aquell rei de cert paradis fiscal, un tal Ranieri, crec ... Mecàgon tot!!
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 12:26, ,
Botifarra amb seques!
dimecres, 6 d’abril del 2005
Au va xiquets, que és hora de dinar un bon tiberi! Salut... i força al canut!
PD: En referència a l'expresió salut i força al canut, recordo com algú em va explicar que el canut era una bossa per guardar monedes i es portava a la faixa, ja fa una bona colla d'anys. No he trobat enlloc aquesta definició. Podria tenir quelcom de cert... o que si, verros??? Segur que ja pensaveu marranades. xD
Etiquetes de comentaris: Engreix, Fotografia
posted by [o Rei] Ferran @ 03:39, ,
Ecs!
divendres, 1 d’abril del 2005
La fundación Franquistas y Aznaristas ESpañoles, o faes (crec que significa això), acaba de deixar anar una gran parida, nascuda de la inmensa palla mental que el Partido Popular porta fent-se des de fa poc més d'un any. No dic res, no perque em sigui indiferent, sinò perque ara vaig a dinar i si dic quelcom gitaré. Us deixo aquí un homenatge al PP.
PD: Acabo de treure el GIF animat del post. El podeu trobar aquí. El motiu de la retirada rau en mal efecte òpitc ocasionat pel primer frame del mateix, i especialment accentuat en cas de usar coneccions de módem d'abans de la guerra. Ja ho sabeu, aquí teniu el GIF animat.
Etiquetes de comentaris: Politicastre
posted by [o Rei] Ferran @ 03:49, ,
Negre.
[El d'avui no és un post racista. Tracta el d'avui sobre una costum meva, tot i que últimament la tinc un xic aparcada per motius diversos. Poseu-vos còmodes]
-Guaita'l, Ja arriba! Home de negre!!! (amb to irònic)
-Calla, cap de suro!- Responc jo, amb to irònic iguament; avui tinc bon dia. Sinò respondria:
-Que et donguin pel cul amb una potera!- Tot i que seguiria usant certa ironia en ma paraula. Seguir-los el joc significava que de tant en tant em deixessin anar algunes perles:
-Enterramorts!!!
-Al teu servei, cabró.- Somric lleugerament. Encara tinc bon dia. [Diguem que gràcies a aquest afer ha après a riure'm dels meus... defectes?]
Suposo que haureu imaginat el perquè d'aquest diàleg. Doncs si, aquí una de les meves manies personals, estètica per una banda i d'una actitud interior per l'altra; en aquest últim sentit ningú és capaç de mirar mes enllà que dels trossos de roba que eviten que estigui conill.
Si, faig força patxoca vestit tot negre. Fins i tot podrieu arribar a creure que sóc algú seriós; també podria quedar elegant, però jo no vesteixo roba elegant, vesteixo draps, roba sense marca, neta d'inscripcions i patrons comercials. Negre uniforme. Negre? Buidor, tristesa,... Només això se us ocorre pensar? De fet si, el negre per mi és quelcom similar a buidor. Negre és absència de llum. Indiferència.
I sense rebuscar més en les meves paranoies interiors us diré el perque de vestir d'aquesta manera tan fosca: No vull ser valorat per l'aspecte, no vull que aquest parli abans que la meva boca i em classifiqui. Que no transmeti el meu aspecte tòpics basats en aparences, ja que no vull obeir als tòpics. Tanmateix aquesta manera tan particular de vestir ja em classifica d'entrada... Però m'és igual, no vull que pensin per mi!
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 02:18, ,