Pobre desgraciat.
dijous, 23 de febrer del 2006
I que n'és d'usual sentir a la gent organitzant la vida aliena: fàcil és sentir-los dir com amb aquells duros s'haurien comprat una casa i no els haurien llençat d'aquella manera, com parlen de la seva estúpida feina o bé de com perd el temps amb aquella meretriu. Que fàcil que és, tu. Però escolta'm, que és aquesta biga que tens a l'ull? Em fas patir, semblen pals de semaler.
I ara me'n recordo de com em van dedicar una mitja afirmació-interrogació recalcant que deixar aquella feina amb les barques era un error. Mira, després d'un any i mig, un ara excompany de feina [penúria] ha rebut la mateixa cordialitat d'un superior al deixar l'ofici de mecànic per un de manteniment en un hotel. -Crec que t'estàs equivocant-. Passat aquest temps afirmo que no em vaig equivocar i, probablement, aquest altre xicot tampoc s'haurà equivocat. Tots dos, per circumstàncies diferents, vam deixar una feina que ens tocava les folres a base de bé. Creieu que és una equivocació?
Mentrestant segueixo rumiant que fer per seguir endavant. Explicar-ho? Ho faré quan acabi car he comprobat que explicar la teva vida als altres només serveix perquè et diguin com n'ets desgraciat, i si no ho fan a la cara ho faran a la teva esquena en aquelles grans tertúlies al bar, que són tan grans com volàtil l'esperit del Soberano.
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 19:16, ,
L'operació ós.
dilluns, 20 de febrer del 2006
Quan em vaig cansar de demanar
subvencions a la Generalitat
per passar-me tota la vida
sense pencar.
Vaig idear un fabulós pla
per exercir de mandrós,
per no fotre brot
i a final de mes cobrar.
Li he cardat una hòstia al gerent
m´ha acomiadat immediatament,
i ha anat a dir a l´INEM
que m´ingressin el subsidi al compte corrent.
I mentre es va acumulant
el subsidi al llarg de l´any
al juny tindré un munt de calés
per passar l´estiu la mar de bé.
I TOT EL DIA SEURE
I TOT EL DIA JEURE
I TOT EL DIA BEURE
I FER L´ANIMAL
I NO TENIR CAP DEURE
I NO TENIR CAP NEURA
I DISFRUTAR DEL LLEURE
D´UN ESTIU FENOMENAL.
He estat a la Rambla
a les parades d´ocells
i he comprat un pot
amb una mosca tse-tse.
Me l´he endut a casa
l´he insultat, l´he provocat
fins de tant emprenyar-la
al final m´ha picat.
I ara tot el treball
que em queda per fer
serà una mandra i un badall
el dia que em llevaré.
No val la pena viure
mentre la gent està treballant
no val la pena viure
mentre el vi està fermentant.
Iniciaré l´Operació Ós
que em permeti viure com un gos
des de juny fins a finals d´agost
i tornar a dormir quan trepitgin el most.
subvencions a la Generalitat
per passar-me tota la vida
sense pencar.
Vaig idear un fabulós pla
per exercir de mandrós,
per no fotre brot
i a final de mes cobrar.
Li he cardat una hòstia al gerent
m´ha acomiadat immediatament,
i ha anat a dir a l´INEM
que m´ingressin el subsidi al compte corrent.
I mentre es va acumulant
el subsidi al llarg de l´any
al juny tindré un munt de calés
per passar l´estiu la mar de bé.
I TOT EL DIA SEURE
I TOT EL DIA JEURE
I TOT EL DIA BEURE
I FER L´ANIMAL
I NO TENIR CAP DEURE
I NO TENIR CAP NEURA
I DISFRUTAR DEL LLEURE
D´UN ESTIU FENOMENAL.
He estat a la Rambla
a les parades d´ocells
i he comprat un pot
amb una mosca tse-tse.
Me l´he endut a casa
l´he insultat, l´he provocat
fins de tant emprenyar-la
al final m´ha picat.
I ara tot el treball
que em queda per fer
serà una mandra i un badall
el dia que em llevaré.
No val la pena viure
mentre la gent està treballant
no val la pena viure
mentre el vi està fermentant.
Iniciaré l´Operació Ós
que em permeti viure com un gos
des de juny fins a finals d´agost
i tornar a dormir quan trepitgin el most.
[L'altre dia rumiava que fa molt temps que treballo i que, tenint en compte aquest clàssic dels Brams, jo també em podria manegar una particular Operació ós... Si bé no seria per exercir de mandrós (a més de ser més diplomàtic amb el gerent, el qual anomenem per motius diversos i d'una manera carinyosa com a El Caudillo), seria per uns plans de futur que ja tinc a la ment, car servidor ja té els ous ben inflats de tant picar llaunes.]
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 22:08, ,
Arqueòleg.
diumenge, 19 de febrer del 2006
Diguem que la percepció que tinc de la arqueologia es més aviat pobre, quasi bé tan pobre com la del gruix de la població: tant se'ns en carda la nostra història i, en el cas d'aquests pedrots decadents i/o confinats sota terra, aquesta indiferència resulta més vaga; doncs probablement i amb certa catxassa em diràs -Quina pèrdua de temps!-... Però podria ser que fent un cop d'aixada trobéssim una cosa dura que, a mida d'anar cavant per voler plantar uns geranis, desenterrés una necròpolis a sota el jardí de casa. -Osti tu, ja la hem feta bona! Tapa, tapa!-. I que farieu en un cas així? Cavarieu abnegadament per mostrar al món la nostra història? No siguem il·lusos, car aquests temps moderns en han inscrit a l'àcid desoxidoribonuclèic la fal·lera de l'usar i llençar, de tal manera que al clot hi posarem força formigó seguit d'un bonic test on lluiran les floretes o un no menys útil parquímetre; els més estalviadors i ecologistes recicla-ho tot usaran aquell crani per petjapapers d'entre altres possibles utilitats.
Però dintre la societat on gent com servidor seria catalogat dins l'espècie rara avis (aquells que no els agrada el futbol [exepte...] a més d'altres sorprenents característiques) ; podem tenir comportaments similars als descrits al principi de tot. Doncs ves, en el meu cas i després d'una curosa observació, demostro una certa afecció per aquestes troballes sobre el meu rere...rerebesavi; seria el que m'ha passat aquest matí quan m'he arribat a les obres que es fan a l'antic Santa Caterina de Girona mogut per la curiositat que m'ha despertat el diari sobre la troballa d'una antiga porta de la muralla. Si, eren pedres, només pedres, però tot i no arribar-me més amunt de la sola de la sabata em semblava entendre una grandesa que no pot desapareixer, car allà enterrat hi havia una minúscula part de la nostra història... Tanmateix i com he dit abans, els temps moderns manen i a l'igual que derruïm les nostres obsoletes construccions deixant no res per la posteritat, hem d'apartar aquells pedrots per fer un molt més útil aparcament al mig de la ciutat. Al cap i a la fi hem de ser pràctics... O em negareu la comoditat que pot suposar? [Que trist és pensar que la (de)Generalitat en la construcció de la seva nova seu...]Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 12:22, ,