Matemàtiques aplicades.
dijous, 2 de març del 2006
Sabem del cert que les matemàtiques són una ciència exacta. Tanmateix aplicades a la realitat poden ser tan incertes com els homes del temps, fent que valgui més la pena medir a pams que no pas amb una cinta mètrica. I aquest seria el cas d'una afirmació poca-solta que haurem escoltat algua vegada: aquella que fracciona el dia en tres parts de vuit hores i que cada una d'elles correspon al temps que emprem per treballar, descansar i de lleure.
Doncs au va, matemàtics, sumeu: la meva jornada laboral de vuit hores més una d'extra perquè sóc un mort de gana, els tres quarts que perdo en desplaçaments a la feina i el quart d'hora preparant-me per marxar, les feines de casa (oi que és feina?) com ara fer la teca o rentar la cuina que en sumarien unes dues o tres hores més... En porto tretze, de moment, ja que no sé que més hi puc sumar i que també afecta, a part d'altres tasques i moments perduts entre hores que ometo per no ser massa habituals.
Així que pregunto qui ha sigut el carallot que ha fet aquesta afirmació, ja que a mí no em surten els números ni a fum de pebrots; sinó fixeu-vos que he esgotat el temps de lleure i el de treball, i encara no he anat a jaure [ara és la una de la matinada]. Que hi farem, hauré de manllevar una calculadora al veí, potser la meva va malament...
PD: Merda de vida, al final acabaré creient que només vivim per treballar.
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 00:18,
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada