Vividor.
dijous, 13 d’abril del 2006
En J. [permeteu-me que no el nomeni] és un meu parent llunyà. Té un impecable currículum que l'ha vestit d'elogis; d'entre les seves grans proeses, una és haver anat a la legió com a penitència per haver-li girat la cara a un guàrdia civil -era l'època del filldemilbraguetes i això ho arreglava tot-. Però era -és- un vividor. Li va tocar una travessa i va muntar el negoci de la seva vida: una casa de putes, a La Bisbal, negoci que altrament fou efímer. Si, tothom l'ha tractat de borratxo, maleducat i putero, i tothom diu que aquell bordegàs no té on caure mort, però ell és un vividor.
I tan vividor és que ara està vivint a la muntanya, amb els senglars, doncs de la seva parròquia habitual va ser excomunicat per fer volar un individu sobre les taules i en acte reincident. Si, ara està en una barraca perduda a les Gavarres, a tocar de Llofriu. És un entorn solitari i tranquil, on l'aire és net i pur, on els ocells canten i els senglars -i alguna moto trencant-li el camí- ronquen d'alegria. Digueu-li el que vulgueu però, al cap i a la fi, sap apreciar la bona vida...
I jo, patint migranyes i d'altres mals; estic en una ciutat poc coneguda, que m'és afina però no meva, i que n'espero gota de futur... A cagar! Els anire a cardar una bomba -química, que porto la setmana menjant butifarra amb seques- a tota la fauna que m'envolta i, després, me n'aniré a viure amb els senglars.
PD: com que porto quasi bé un més sense escriure, deixo unes quantes línies en blanc per apartar el post anterior del present, car ja no és notícia.
[fi de l'escrit]
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 10:35,
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada