Ésser anònim
dilluns, 12 de gener del 2009
Et veuen. Estan a cada cantonada; a la parada d'autobús, al caixer automàtic; als prestatges del supermercat i a l'entrada de l'aparcament. Són diminutes i invisibles als nostres ulls encegats. La tinc al davant; la seva lent m'enfoca.
Silici. Matèria prima per a fer transistors. El meu nom ha passat per allí un cop o potser dos; ha sigut repetit tres milions de vegades per segon. El meu nom i, possiblement, el teu, amic meu.
Saben què fas a cada moment. Quan aniràs de ventre i quantes vegades cardes [o no] a la setmana. Ets una persona anònima? Sí, ho som, però he comprovat en la meva pell que potser no tant com ens creiem!
*
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 10:56, ,
Garrepa versus garrepa
dilluns, 19 de maig del 2008
Sabeu que passa quan dos garrepes coincideixen per assumptes econòmics? Si, em refereixo al fet que un garrepa vol aconseguir el màxim de benefici i l'altre, a l'hora de pagar, s'estira menys que el porter d'un futbolín. Doncs el desenllaç és similar al d'una guerra de titans. Despropòsits, retrets, renecs i d'altres verbalitzacions són l'arma de cadascun.
L'inconvenient és que jo treballo en una empresa que són uns garrepes i li toca a servidor fer de tità. Mentrestant, els encarregats se'n renten les mans; potser perquè els fa pudor d'orins la mà de tant rascar-se la [cosa que hi ha sota de la] panxa.
*
Etiquetes de comentaris: Engreix, Reflexió
posted by [o Rei] Ferran @ 21:27, ,
Maduixes
dimarts, 15 d’abril del 2008
No en tinc pas cap dubte. Les maduixes són la millor fruita que mai he menjat. Però atenció, ja que em refereixo a les maduixes de l'hort de l'avi. Oh senyor! Allò sí que eren maduixes, tu! Menudes com la punta del dit petit, allà s'hi concentrava un tresor de dolçor. Menjades a tall de mata, espolsant la terra in situ i netejant-les, si feia falta, amb una escopinada. I quan s'acabaven a l'hort de l'avi, cap al del veí, rebolcant-se per terra com si d'un exercici militar es tractés. Però avui a l'hort de l'avi només hi ha romegueres i al del veí hi han florit grisos pisos que no es venen ni a fum de pebrots.
I el succedani d'aquelles maduixes d'ahir avui s'anomena maduixot: una fruita grossa com el dit, amb una textura similar a la d'un suro, insípida com una coca-cola sense Bacardí i collides per immigrants que potser també les han rentades a base d'escopinades. Al supermercat ja saben que no valen un ral aquestes maduixes i te les venen amb nata d'esprai perquè tinguin més bon gust. Però la nata d'esprai tampoc val mig ral. Una altra possibilitat és banyar-les amb moscatell perquè tinguin bon gust, però esgarrar un bon moscatell per adobar un suro-maduixa és un crim.La solució, pel que veig, passa per plantar-les al terrat de casa meva. Un test, terra, maduixes i regar-les. Tothom ho pot fer. Potser la producció serà limitada a poques unitats, però aquestes sèries limitades són les que es paguen a preu d'or. I el moscatell que he dit abans, me'l beuré amb unes figues seques i panses: grana de capellà, que en diuen al meu poble. I que déu ens perdoni per ser tan barrufets mentals, amén!
*
Etiquetes de comentaris: Engreix, Reflexió
posted by [o Rei] Ferran @ 18:42, ,
Vidre
dilluns, 19 de novembre del 2007
M'he passat tota la vida presumint de bona vista... fins que ha arribat el dia que se m'han posat els ulls vermells. Profètica n'ha sigut també sempre la meva visió: vaig creure que el dia que entraria a ca l'oculista no en sortiria sense una prescripció per dur ulleres. I no errava. Potser no hi veig prou bé de prop, però ningú em podrà negar que, almenys en tant que profètica, no tinc bona bista.
*
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 21:56, ,
Lo raïm de Baccus
dilluns, 3 de setembre del 2007
El temps de la verema ja ha començat i els experts n'assenteixen bona anyada. Tanmateix mon cep no és de vasta producció degut a la seva joventut; solament me n'ha regalat un penjoll que curosament he enretirat ans no se me'l fotessin les formigues. El raïm era dolcet.
Realment si has de tenir plantes al terrat (o jardí) de casa teva, paga la pena escollir-les d'aquelles que et donaran fruits. Nogensmenys porto tot l'estiu contemplant com es feia gran el raïm [de Baccus] amb devoció tot esperant-ne recompensa.
*
Etiquetes de comentaris: Engreix, Fotografia
posted by [o Rei] Ferran @ 23:14, ,
Examen
dijous, 31 de maig del 2007
Avui farà un any; un any que vaig deixar la feina de tota la vida. Tenia un ofici força après, capacitats, aptituds, coneixements, titulacions... Vaja, tot allò que es requereix per un bon lloc de treball i els empresaris busquen desesperats com formigues que els els han tapat el forat del cau. Però això és un detall que m'importa un rave, sabeu? En aquesta vida ningú és imprescindible; d'aquesta manera, allà on vaig treballar van trobar operaris per cobrir la meva vacant... i la de set més que també van plegar.
També avui fa un any d'un sonor disgust. Sí, va ser quan vaig decidir tornar a estudiar tot matricular-me a la universitat; llavors me'n vaig adonar que els estudis que tenia no em servien per a tal fi. Per remei he hagut de fet el que un altre noi en similars circumstàncies va fer (també tenia FP i no podia entrar a la carrera desitjada) que és passar l'examen de majors de vint-i-cinc anys.
M'ha tingut una bona temporada capficat la prova aquesta, obligant-me fins i tot a congelar l'activitat del blog. Però finalment s'ha acabat: el resultat que he tret ha sigut un 8,32. Està un xic lluny del que esperava, que era almenys un 9, però no em puc pas queixar. Vull dir que val més que no em queixi.
Per altra banda, veig que l'estratègica forma que vaig donar al full d'etiquetes ha servit fer foragitar fantasmes... o si més no, per dir-los que se'n vagin a parir mones.
PD: Ah, no voldria anar-me'n sense fer una personal commemoració del dia que vaig deixar aquella merda d'ofici arreglant cotxes, aquells andròmines que no serveixen per res de bo [tots cremats, com fan els francesos].Us deixo, tot i que no hi té res a veure, aquesta cançó que fou la que curiosament sonava a la ràdio mentre arribava l'hora de plegar... "me voy"
*
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 06:00, ,
Alcalde
diumenge, 27 de maig del 2007
Què us pensàveu? Que pel fet d'haver-ho fet altres vegades no repetiria l'acudit de l'urna verda? Doncs sí, hi torno tu! Però per evitar caure en feixuc espiral repetitiu, acompanyo les meves paraules poca-soltes d'una cançó adequada a jorn d'avui; tot un clàssic dels mítics "La Polla Records" i el seu "Alcalde".
*
Etiquetes de comentaris: Engreix, Politicastre
posted by [o Rei] Ferran @ 12:47, ,
Bondats de la calor
divendres, 25 de maig del 2007
Sempre he defensat que la calor, en bona part, és psicològica. Com més s'hi pensa, més grans són les gotes de suor i més s'enganxa la roba a la carn. D'aquesta manera, l'adopció una posició estoica vers les inclemències les pot fer més suportables. Psicologia versus psicologia: les terminacions nervioses ja poden anar dient calent, que el magí ja tindrà per resposta un "no m'atabalis, que se me'n refot".
Tanmateix, com a mal mercader que sóc, mai he sabut vendre la moto a la gent. Tothom creu que els estic prenent el pèl i m'engeguen a dida tot recordant-me que la suor que em baixa del front no és fruit de la destil·lació de la meva matèria gris. Home (i dona), ja sé que la calor és molt real, però digui'm vostè de què li servirà lamentar-se'n?
O sigui, gaudim tots de les bondats de la calor que fan sortir en nosaltres aquelles característiques que ens fan tant humans. Dones (i homes, ai las) corrent espitregades i ensenyant sa bellesa (o lletjor); suor que regalima i mostra els cossos lluents i, per consegüent, l'essència que deixem pels camins del senyor en forma de ferum d'aixelles, peus i parts amoroses.
*
Etiquetes de comentaris: Engreix, Reflexió
posted by [o Rei] Ferran @ 23:19, ,
Re-start
dijous, 17 de maig del 2007
Tinc un dilema i és que no sé si esborrar l'anterior escrit o deixar-lo. De fet és quelcom que mai he fet, a excepció d'un que em va desaparèixer misteriosament anomenat "la palla més cara del món" que, a més, em va fer batre el rècord de visites.
En tot cas torno a començar tot evitant fer-me preguntes sobre la purga de escrits i formes; en aquesta línia també em plantejava rebatejar el blog: "gintònic per intravenosa" va estar a punt de triomfar, però ho vaig deixar per ser massa al·legòric de l'alcoholisme; també vaig pensar amb "cafeïna per intravenosa" però era massa... descafeïnat. Decididament, Projecte Senglar és insuperable!
Apa nois, que el semàfor es posa verd d'aquí una estona i engego la màquina. Fins ara!
*
Etiquetes de comentaris: Engreix, Fotografia
posted by [o Rei] Ferran @ 18:39, ,
Adéu.
dijous, 22 de febrer del 2007
No recordo el dia exacte. Recordo simplement que era a finals d'un mes com aquest de l'any 2004 quan vaig iniciar l'aventura d'escriure un blog. El blog se'm va perdre per motius diversos i em vaig passar al blogger. Els arxius segurament els dec tenir guardats en algun cedé, però mai em vaig preocupar de passar-los aquí. Però tot això ja no importa; compto que dec haver fet uns 250 escrits, una xifra que seria generosa si no fos perquè he necessitat tres anys per fer-los...
En definitiva, tot i que avui no és sant Martí he decidit escorxar el porc [senglar] i tancar la paradeta. Qui sap, potser no serà un adéu definitiu, però ja no tinc ganes ni em sento motivat per seguir. Gràcies a tots els que hàgiu passat per aquí. Fins aviat!
PD: La prova del [meu] delicte romandrà aquí, en la direcció habitual.Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 14:51, ,
My Way.
divendres, 12 de gener del 2007
And now, the end is near, and so I face, the final curtain.
My friend, I'll say it clear,
I'll state my case, of which I'm certain.
I've lived, a life that's full, I've traveled each and every highway.
And more, much more than this,
I did it my way.
Regrets, I've had a few, but then again, too few to mention.
I did, what I had to do, and saw it through, without exemption.
I planned, each charted course, each careful step, along the byway,
and more, much more than this,
I did it my way.
Yes, there were times, I'm sure you knew,
When I bit off, more than I could chew.
But through it all, when there was doubt,
I ate it up, and spit it out.
I faced it all, and I stood tall,
and did it my way.
I've loved, I've laughed and cried,
I've had my fill; my share of losing.
And now, as tears subside, I find it all so amusing.
To think, I did all that, and may I say --- not in a shy way,
"Oh no, oh no not me,
I did it my way".
For what is a man, what has he got?
If not himself, then he has naught.
To say the things, he truly feels,
And not the words, of one who kneels.
The record shows, I took the blows ---
And did it my way!
I did it my way.
[Frank Sinatra & Paul Anka]
La vida tant aviat pot ser meravellosa com un sarcasme de l'alçada d'un campanar. [Sid Vicious hi posa ara la salsa]
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 18:41, ,
De monàrquic a republicà.
dissabte, 6 de gener del 2007
A hores d'ara, els nens deuen fer-ne unes quantes que s'han llevat. Si, aquella il·lusió de veure una pila de regals vinguts de ves a saber quin lloc de l'Orient. És aquella il·lusió que tenia també jo, una il·lusió que se'm començà a acabar el dia que vaig demanar una moto elèctrica i els meus pares em digueren -No pot ser, només els en queda una i està espatllada!-. Punyetero com era jo, que sabia que a casa no en tenien gaires d'allò que se'n deia pessetes [l'equivalent en euros ha sigut el resultat de treure-li dos zeros a la dreta, així 5000 ptes. són 50€], pensava que per aquestes dates recuperaria tots els regals de l'any.
La moto va ser el principi de la meva revolució vers la monarquia. Tanmateix no recordo si la meva guillotina de monarques va ser el saber que no hi havia sang blava o bé que a partir de certa edat els reis no compraven joguines sinó roba, fet aquest últim el que em convertí definitivament en un republicà empedreït que, de no haver sigut perquè era un nen innocent, m'hauria fet desembocar en l'anarcosindicalisme més radical.
Però encara que aquesta il·lusió resulti un període tant curt i efímer en la vida no m'importa ser monàquic per un dia. Sé que no em portaran res, però el somriure de la canalla és agraït. Aquí a Llafranc la sorpresa d'ells es mescla amb les veus de la gent, tant en català de la zona com en català de Pedralbes...
Etiquetes de comentaris: Engreix, Fotografia
posted by [o Rei] Ferran @ 12:07, ,
Nadal.
dilluns, 25 de desembre del 2006
Bon nadal a tots.
[I ja sé que sóc poc original]
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 13:23, ,
Àntrax mallorquí.
dimarts, 5 de desembre del 2006
Segur. Eren les tres mentre em dirigia a casa amb el cotxe i la ràdio m'escurça [mutila] una bona cançó. El motiu no era més que el puntual resum de notícies. Sempre les hi dono importància relativa: conec les notícies, el que encara espero és saber la veritat. Tanmateix el butlletí que han donat a M80 ràdio m'ha arribat a fer certa gràcia, no pel butlletí en sí, sinó per una sèrie de lapsus linguae per part de la locutora de Madriz [recalco la z]:
El Tribunal Supremo informó el martes que ha ordenado la reapertura del caso del periodista José Couso, fallecido en Irak en abril de 2003 por disparos de un tancre estadounidense.
[...]
Más sobre el caso Ántrax: Jaume Matas aseguró este martes que su papel en el caso de presunta corrupción urbanística de la localidad mallorquina de Ántrax ha sido "intachable y transparente". El presidente de Baleares también rechazó que el asunto ponga en cuestión la honradez del Gobierno autonómico.
Toast to the extras!
Etiquetes de comentaris: Engreix, Freakshow
posted by [o Rei] Ferran @ 16:43, ,
Canviar la merda de lloc.
dissabte, 2 de desembre del 2006
Guaita tu! Sempre m'ha fet gràcia aquest andròmina bufador. Clar que si observes detingudament com l'usen li trobes el sentit, però el primer cop d'ull servirà per treure'n un judici ben contundent: Aquesta és la màquina per canviar la merda de "puestu" (acció que desgraciadament faig massa sovint en aquesta taula on tinc l'ordinador, accessoris, piles de CDs i d'altres coses inclassificables).Etiquetes de comentaris: Engreix, Fotografia
posted by [o Rei] Ferran @ 13:51, ,
Bicicleta.
dissabte, 25 de novembre del 2006
Mira tu, aquesta la vaig trobar barata (uns 130€). No és pas que sigui molt refinada però... Bé, clar que no aniria pas a fer el Tourmalet amb ella, però per moure't pel poble o ciutat compleix; la poso al maleter del cotxe i així si he d'anar a vés a saber on la trec i segueixo amb ella. Sembla increïble però guanyes temps.Ara bé, per cent trenta euros no es pot demanar massa i ja m'hi he trobat alguna pega... I es que els sapastres (inútils menjatifes, barrufets mentals, bacanards, caps de suro, carallots, curts com la tita d'un grill!) que la van muntar em van deixar un pedal mal collat que vaig perdre pel camí. En tot cas esperem que no hi hagin més incidències.
Etiquetes de comentaris: Engreix, Tècnic
posted by [o Rei] Ferran @ 17:26, ,
Contra l'energia negativa.
dissabte, 18 de novembre del 2006
Ostres, Quin mal rotllo que dóna aquella persona! No poder-la evitar ni canviant-te de vorera. Et contagia les seves depriments paranoies i t'ofusca la ment. Afirmaria que aquest ser desprèn energia negativa, si no fos perquè crec que aquest mal rotllo té una base raonada; diguem que no estaria gaire bé prescindir de la raó per crear monstres.Ara bé, existeixen realment aquestes energies i ens influeixen? En tot cas tenen una base científica un xic dubtosa i, com que no ens podem tancar dins d'una gàbia de Faraday per ser impermeable a tal energia negativa, crec que l'única forma per evitar-la és despendre'n de positiva i rodejar-te d'ella. El bon rotllo al poder!
PD: Així, per exemple, podem anar a la muntanya com els pixapins, que diuen els entesos que et carrega d'energia? Si? Doncs, A la muntanya!
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 13:00, ,
Reflexió.
dimarts, 31 d’octubre del 2006
[És més maca la platja de Pals d'ençà que van fotre les antenes a terra]
Etiquetes de comentaris: Engreix, Fotografia
posted by [o Rei] Ferran @ 20:36, ,
Tic-tac.
dissabte, 28 d’octubre del 2006
La freqüència de les agulles del rellotge són constants. Tic-tac. Un segon per cada pas. Potser és relatiu; ara passa ràpid i ara quasi bé no es mou. El temps el podem estirar i escurçar, però les busques es segueixen movent amb el mateix cànon.Tic-tac. Vint-i-quatre hores infernals. Vint-i-quatre hores de plaer que se m'escolen pels dits. Tic-tac. Ja s'acaba l'octubre i l'octubre no és com el setembre: Perquè, si tot els mesos són iguals, meres fulles del calendari? Tic-tac. I perquè jo no sóc com abans d'ahir? Em toco la cara i torno a ser pelut com un ós.
Tic-tac. Avui contarem vint-i-quatre hores, demà vint-i-tres. Tic-tac. Aviat serà l'hora de dinar. Serà bo el pebrot escalivat que tinc a la nevera d'ençà setmana passada? Serà igual (de bo) de la mateixa manera que iguals són els mesos del calendari? O serà com jo, que li haurà crescut un florit pelut pel cim? Tic-tac.
[una mica de música per despertar-me i treure'm la son de les orelles. Bon dia]
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 12:23, ,
La teoria PPP.
dimecres, 11 d’octubre del 2006
Vet aquí la teoria PPP, de collita pròpia i sembrada a l'horta de la [puta] vida. És la teoria sobre la sol·licitud de favors a tercers i que consta de tres punts a tenir en comte, les tres P:
1.- POCS. Se n'han de demanar un nombre imparell inferior a u, si és possible, clar.Així que, si estàveu pensant en la veïna per anar-li a demanar una tasseta de sal, ja podeu tremolar: Primera perquè si mengeu sense sal la salut us ho agrairà, i segona ves a saber. O bé algú que us diu -Si m'ho haguessis dit abans..-? Fent sol tothom et deixarà el paraigua, tu.
2.- PETITS. En cas de contrapartides, si us han de donar pel cul [metafòricament parlant] tant se val que la tinguin ben menuda.
3.- PASTA-FREE: O sigui, res de favors econòmics: Sense pasta pel mig, que favors pagats no són favors.
[Al cap i a la fi, el ser humà per molt orangutan que sigui és una monada]
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 14:19, ,