misteri.
dimecres, 24 de novembre del 2004
Resulta curiós, si més no, el misteri de la desaparició de ma camera digital. Imagineu-vos que ni va sortir del cotxe, ni jo ni l'artilugi; només va sortir del cotxe determinats individus i que no atreveixo a senyalar.
En fi, el misteri no te solució; he optat per caure en el consumisme total (una altre vegada) i comprar-ne una de nova. Perquè? La meva idea de camera era poder fer fotos de paridetes que es troba un per la vida... Unes bastant curioses, i altres tontes com la que ve...
Apa salut!
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 05:36, ,
Fum Fum Fum!
divendres, 19 de novembre del 2004
En qüestió de pocs anys la tecnologia i la ciència ha sigut capaç de posar-nos a l'abast de la mà grans invents que en l'època dels nostres avis haurien sigut impensables; ni tan sols les velles pel·lícules futurístiques dels anys 60 o 70 van arribar a preveure aquestes innovacions. Aquestes, alhora, han revolucionat el món i, en conseqüència, els seus mercats.
Doncs vet aquí com la Generalitat vol que la borsa de Barcelona (notícia) allotgi un nou mercat que vendrà fum, i no és una metàfora. En que consisteix això? Potser a algú li sonarà que per allà a l'any 1997 es va fer el Protocol de Kyoto; aquest havia de servir per atenuar els efectes del canvi climàtic i que els paisos reduissin les seves emissions de CO2.
Feta la llei, feta la trampa. Els paisos no solament no han sigut capaços de reduir les seves emissions, sinò que per el·ludir les possibles sancions opten per comprar drets d'emissió a altres.
S'especula de que el protocol de Kyoto pot no ser suficient per aturar el canvi climàtic; fins i tot hi ha hipòtesis, bastant catastrofistes, que auguren una pujada considerable del nivell del mar i el conseqüent annegament de grans estensions de terra; i que fan els nostres governants? Tolerar el joc d'interessos dels de sempre. M'avergoneix veure com estem destruint la terra i ni tan sols sóc capaç d'evitar entrar en el mercat capitalista promogut per aquests.
Polítics, empreses i la gent ens volem penjar la etiqueta de ecologistes, pero dient això d'un mateix és molt probable que simplement "venguem fum", metafòricament parlant, clar.
Etiquetes de comentaris: Politicastre
posted by [o Rei] Ferran @ 05:49, ,
Loteria nadalenca.
dimarts, 16 de novembre del 2004
Podriem fer un estudi per distingir la loteria del 22 de desembre de la de tot l'any i possiblement ens donariem compte de que aquesta és la més ruinosa: segueixes tenint les mateixes possibilitats d'encertar i per més INRI el premi, en cas de tocar, estarà molt repartit; vaja, que les garrofes que et gastaràs en un dècim no rendiran tan que com si la haguessis comprat pel sorteig de la setmana abans. No obstant, la ruina principal és la ocasionada per les participacions. O sigui, això que menciono seguidament:
- El germanet, amic, etc. se'n va de viatge de fi de curs. No li faràs lleig, compraràs una o unes quantes participacions amb donació inclosa. (aquesta pràctica també es fa amb caixes de polvorons)
- A la botigueta del barri: aquella dona gran, tan riallera i cordial que té exposats diversos talonaris del club de futbol del poble, dels seus nets, etc. Comprem-ne una... o una de cada?
- A la feina: I si toca? Imaginat als teus companys amb uns calerons extra per complementar el seu (miserable) sou. I, per postre i amb allò de les confiances, les collonades que et poden caure...
- Al bar: cas similar a l'anterior, però amb la diferència que la confiança pot ser lleugerament menor. Amb tot, és possible que no t'acostis mai més a aquell humil racó on servien aquells cafès tan bons.
Be, i ja que de participacions parlo, voldria mostrar-vos una butlleta que ara fa uns dies vaig veure al Diari de Girona. Si, ja sé que és del Partido Popular de Olot, però he de dir que amb un reclam com aquest ja la compraria per ampliar-la i posar-la com a póster a la meva habitació.
Nota: El Jesuset (ZP) deixa anar un missatge tal i com -Vaya belén me habéis montado-
Sigui amb participacions o dècims molt probablement jugarà molta gent... Jo fa anys que no compro cap d'aquestes coses: estic acostumat a jugar a la travessa i veure que toca amb molt poca freqüència, de tal manera que no em faig gaires il·lusions amb els jocs d'atzar, tot i que com a cosa curiosa per allà als voltants de Nadal m'acostuma a un premi un xic generós: l'any passat em van tocar 150€ (més o menys)
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 08:30, ,
Ai quan s'acabi!!!!
divendres, 12 de novembre del 2004
Tret dels casos més extrems que és quan esquitxo de merda tota la cort celestial, en moments on estic de més bon humor uso la expressió "Quin dia s'acabarà el petroli?" per maleïr el cargol que no vol sortir.
Valenta cabronada serà el dia que s'acabi l'or negre, i alguna cosa em diu que serà aviat... Fixeu-vos en tot cas la de coses de plàstic que ens envolten; sense anar gaire lluny ara segurament estareu darrera d'una d'aquestes coses, vestits amb roba i productes que contindran un important percentatge de matèria sintètica (o la totalitat)... És que fins i tot debem menjar petroli! Us heu preguntat mai que són els E-(x) dels ingredients de qualsevol producte? A saber...
En tot cas segur que algun il·luminat ja sap que usar per succedani de l'oli de pedres. Almenys en el cas del menjar ja se sap que, almenys per les butifarres i embotits es poden fer de tripa d'origen animal, només per mencionar quelcom.
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 05:43, ,
Escència de bar.
dimecres, 10 de novembre del 2004
Em poso les mans al cap quan escolto a algú dir que li voldria treballar pel seu compte perquè així faria el que li sortis de les folres; parlo per experiència pròpia d'un negoci familiar i sé del cert que si fas això amb el negoci anirà sobre rodes... quadrades s'entén.
Defet l'únic negoci que a mi se m'ocorre que pot funcionar és el del bar: Obrint ven aviat al matí i servint entrepans i força mam: cigalons d'anís i conyac (o aquests dos últims a seques), whiskis, vi i altres escències espiritoses per treure la son de les orelles a aquells obrers cremats com la moto d'un hippie; tot això ocuparia des de l'hora d'obertura, encara per determinar, fins a les 9, aproximadament. A partir d'aquella hora enmig d'aquest públic començaran a entrar administratius i altes gents que demanaran la pasteta i el cafè amb llet i buscaran per algun racó la premsa matinal i llegir curts titulars per marxar a corre-cuita; la premsa que deixaran per algun lloc serà aprofitada pels funcionaris que ara entren i amb tota la parsimònia del món s'acomoden a la taula amb sa consumició i aprofiten per llegir algun article. Aquests ultims personatges són els que més estona romandran a l'establiment fins per allà al migdia, quan apareixerà algun despistat demanant si fem menus o plats convinats; és l'hora de tenir preparada la cuina per satisfer la gana del personal. Passat aquest temps i en el supòsit que facis menus o plats convinats hauras superat un dels moments més estressants de la jornada per després tornar a servir, com no, els cigalons, xupitos, conyacs, etc.
La tarda es presenta tranquila, la gent no acostuma a sortir a berenar i, tret d'algun despistat, ens podrem relaxar i acomodar fins a l'hora de final de jornada, en la qual haurem de tenir preparades tapes d'olives i variats per acompanyar a l'assedegat treballador. I ja cal que tinguis les neveres carregades! També es prudent no tancar massa tard: la probabilitat que l'alcohol pugi massa a la gent pot ocasionar algun merder al bar.
També hem de pensar en el personal fixe de la tasca; gent que aniras guanyant oferint-li una bona qualitat, servei, tracte agradable (sense arribar a llepar el cul a nungú, ull) i un racó agradable. I vigila que aquests no s'acostumin a deixar coses fiades!
I me n'oblidava, una font d'inversió extra: les màquines tragapeles.
Si, ho he pintat tot molt idíl·lic, però sabeu un problema: molta gent, apart de mi, ha tingut la mateixa idea, i ara mateix estem vivint en un país on la densitat de bars per habitant.... és la més gran d'Europa!!!!!
Bah! Voleu que us digui la veritat? A la merda els negocis! Crec que el millor negoci que puc fer es ser funcionari (evitant algunes tasques com la de poli, que per res del món ho voldria ser) i el dia que m'aborrís treballaria... o me n'aniria al bar.
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 06:23, ,
Anem bé, Pasqual!
dilluns, 8 de novembre del 2004
Si una cosa pot anar malament anira malament, o potser si una cosa ha d'anar malament anirà pitjor. No m'agrada fer-me la víctima, però aquí tenim el resultat de l'intent de fer oficial el català a Europa, amb la grandissima col laboració del flamant govern.
Tot va començar el dia que vam canviar de govern; des de l'interès del PP pel no reconeixement del català al suposat nou tarannà que havia de fer que tothom es sentís reconegut: a corre-cuita fan algun acte per la oficialitat que simplement aconsegueix que se'n parli un xic i al final tot quedi en una traducció de la constitució al català en la seva variant valenciana i entregada per duplicat, que irònica i provablement hi votarem en contra per altres afers.
La incoherència d'aquest assumpte és bestial, i sinò fixeu-vos: El govern ha entregat les dues versions idèntiques (però amb diferents tapes, catalana i valenciana) i alhora diu que no hi ha cap diferència. En el diari pro-PSOE de major tirada a Espanya (El País) defensen que català i valencia són una llengua. Zapatero i el seu tarannà evita dir-ho explícitament allò de que són una llengua (curiosament les declaracions de Jaume Matas van en la mateixa direcció de unitat lingüística, pero intentant quedar be amb en Francisco Camps) . Es que fins i tot la "Real Academia Española" diu clarament sobre el valencià això:
-Variedad del catalán, que se usa en gran parte del antiguo reino de Valencia y se siente allí comúnmente como lengua propia.
En Pasqual diu, despres que suposadament a Madrid li posessin les piles, que dialogant això es pot resoldre, però dubto que els portadors de estandarts espanyolistes i anticatalanistes estiguin disposats a cedir en la seva batalla contra el català; amb aquesta contundència política guanyarem la batalla. Anem bé Pasqual!
Etiquetes de comentaris: Politicastre
posted by [o Rei] Ferran @ 07:40, ,