Mandra.
dilluns, 24 d’abril del 2006
I quina mandra que em fa haver-me de traslladar, doncs en aquest humil quart pis sense ascensor de Girona ja no m'hi volen. Són estressants l'allau de canvis que se m'acosten; traslladar totes les pertinences, algunes voluminoses, canviar de feina, vestir un altre pis... uf!
I escric tot això sense saber si ho podre acabar d'escriure, ja que acabo de sol·licitar la baixa d'internet per cable. Doncs també em fa mandra, ja que a La Bisbal, on ara viuré la banda ample és diu Telefónica de Ej-paña i, després de tractar amb uns i altres, veig que si vull tenir internet m'hauré de posar a disposició d'aquests senyors.
Si si, mandra i més mandra.
PD: espero que la conecció no es mori abans de que emb pugui baixar la peli dels freaks
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 19:40, ,
4x4.
dimarts, 18 d’abril del 2006
Un dels pocs records difosos de la meva infància que em vénen al cap és el del primer dia d'escola -preescolar-. Veig l'imatge d'un nen que entra a l'aula amb sorpresa i envoltat de canalla quan, de cop, es tanca la porta de l'aula... Vaig arrencar a córrer per sobre les taules i cadires, emprenyat com la Yamaha d'en Rossi. Si, la porta estava ben fermada i, segurament, em vaig fotre a bramar com un posseït.
I la mateixa sensació l'he reviscut avui quan he tornat a treballar després de deu dies. Quin ofici més grat el meu! Com a homenatge, aquesta foto d'abaix presa amb el meu mòbil d'aquest 4x4; o sigui un cotxe sense les quatre rodes i amb quatre totxanes. Una foto que seria perfecte de ser presa amb la càmera convencional i el cotxe cremat a la francesa. Tot un homenatge al meu -collons- d'ofici!
PD: Merda de ferros! No serveixen per res, fora per fer-s'hi mal!
Etiquetes de comentaris: Engreix, Fotografia
posted by [o Rei] Ferran @ 20:01, ,
Creient.
dilluns, 17 d’abril del 2006
Les diferents festes de l'any acostumen a portar impreses un caràcter religiós que, encara que passi el temps, no s'esbrava; mentre que el nadal ha acabat esdevint la festa del consumisme, la setmana santa segueix girant al voltant del cristianisme. Qui sap si és el fet cristià el que mou la gent, la dramatúrgia d'un mite mil·lenari o la carnavalada per la qual ens maneguem unes vacances curtetes a la platja o a esquiar. Tot això mentre veiem passar un espectacle processionari de cotxes, gent carregant-se passos al llom o que es flagel·len i posen romegueres al cap al més pur estil Carod-Rovira.
No hi ha res de nou, ja que aquesta setmana santa ha sigut típica, com cada any; comença l'any i fins el dia abans en preguntem quan serà i, quan hi som, els mitjans s'encarreguen de fer-nos saber el programa de festes; des de la premsa més local que ens diu els actes de la rodalia fins a TV3 -la suya- que ens enumera els d'Ej-paña. Són,a més,els medis audiovisuals els que ens retransmeten la emotivitat d'aquests actes, i tot un seguit de pel·lícules inacabables amb els protagonistes habituals; un assortiment adobat aquest any amb aquell documental sobre l'Evangeli de Judes...
I després de tanta religió resulta que servidor es pregunta fins a quin punt és creient o no. Ho sóc perquè hi crec o potser perquè m'han educat així? Ja em preguntaré per ell en aquelles llargues càbiles al bar i desitjant no trobar-lo a dins del tallat -prou torracollons és el marro com per trobar-lo a ell-. Al cap i a la fi no m'hauria de preocupar massa; si aquest algú és allà dalt ja ens trobarem un dia d'aquests i anirem a fer unes canyes... Com Déu -i servidor- mana!
Etiquetes de comentaris: Engreix, Politicastre
posted by [o Rei] Ferran @ 20:28, ,
Vividor.
dijous, 13 d’abril del 2006
En J. [permeteu-me que no el nomeni] és un meu parent llunyà. Té un impecable currículum que l'ha vestit d'elogis; d'entre les seves grans proeses, una és haver anat a la legió com a penitència per haver-li girat la cara a un guàrdia civil -era l'època del filldemilbraguetes i això ho arreglava tot-. Però era -és- un vividor. Li va tocar una travessa i va muntar el negoci de la seva vida: una casa de putes, a La Bisbal, negoci que altrament fou efímer. Si, tothom l'ha tractat de borratxo, maleducat i putero, i tothom diu que aquell bordegàs no té on caure mort, però ell és un vividor.
I tan vividor és que ara està vivint a la muntanya, amb els senglars, doncs de la seva parròquia habitual va ser excomunicat per fer volar un individu sobre les taules i en acte reincident. Si, ara està en una barraca perduda a les Gavarres, a tocar de Llofriu. És un entorn solitari i tranquil, on l'aire és net i pur, on els ocells canten i els senglars -i alguna moto trencant-li el camí- ronquen d'alegria. Digueu-li el que vulgueu però, al cap i a la fi, sap apreciar la bona vida...
I jo, patint migranyes i d'altres mals; estic en una ciutat poc coneguda, que m'és afina però no meva, i que n'espero gota de futur... A cagar! Els anire a cardar una bomba -química, que porto la setmana menjant butifarra amb seques- a tota la fauna que m'envolta i, després, me n'aniré a viure amb els senglars.
PD: com que porto quasi bé un més sense escriure, deixo unes quantes línies en blanc per apartar el post anterior del present, car ja no és notícia.
[fi de l'escrit]
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 10:35, ,