Creient.
dilluns, 17 d’abril del 2006
Les diferents festes de l'any acostumen a portar impreses un caràcter religiós que, encara que passi el temps, no s'esbrava; mentre que el nadal ha acabat esdevint la festa del consumisme, la setmana santa segueix girant al voltant del cristianisme. Qui sap si és el fet cristià el que mou la gent, la dramatúrgia d'un mite mil·lenari o la carnavalada per la qual ens maneguem unes vacances curtetes a la platja o a esquiar. Tot això mentre veiem passar un espectacle processionari de cotxes, gent carregant-se passos al llom o que es flagel·len i posen romegueres al cap al més pur estil Carod-Rovira.
No hi ha res de nou, ja que aquesta setmana santa ha sigut típica, com cada any; comença l'any i fins el dia abans en preguntem quan serà i, quan hi som, els mitjans s'encarreguen de fer-nos saber el programa de festes; des de la premsa més local que ens diu els actes de la rodalia fins a TV3 -la suya- que ens enumera els d'Ej-paña. Són,a més,els medis audiovisuals els que ens retransmeten la emotivitat d'aquests actes, i tot un seguit de pel·lícules inacabables amb els protagonistes habituals; un assortiment adobat aquest any amb aquell documental sobre l'Evangeli de Judes...
I després de tanta religió resulta que servidor es pregunta fins a quin punt és creient o no. Ho sóc perquè hi crec o potser perquè m'han educat així? Ja em preguntaré per ell en aquelles llargues càbiles al bar i desitjant no trobar-lo a dins del tallat -prou torracollons és el marro com per trobar-lo a ell-. Al cap i a la fi no m'hauria de preocupar massa; si aquest algú és allà dalt ja ens trobarem un dia d'aquests i anirem a fer unes canyes... Com Déu -i servidor- mana!
Etiquetes de comentaris: Engreix, Politicastre
posted by [o Rei] Ferran @ 20:28,
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada