Noves tradicions
diumenge, 27 de febrer del 2005
Venia recollit a EL Punt. Tracta sobre la fira de la mongeta de Sant Llorenç de la Muga i, amb ell, un singular concurs. Deu n'hi do amb les noves tradicions.
posted by [o Rei] Ferran @ 09:57, ,
Tots a la foguera!
dissabte, 26 de febrer del 2005
I mira que me les prometia felices jo amb un canvi de govern! Vaig creure que d'aquesta manera hi hauria noves idees i/o propostes a més d'una neteja de corruptela acumulada en els últims 23 anys. Doncs ves per on! Enmig del merder del Carmel i davant la falta d'arguments i paciència, el gató d'en Pasqual ha tornat a cardar-se de peus a la galleda, i ja m'he descomptat de les proeses que porta acumulades aquest cadàver polític, ressuscitat gràcies a la viagra republicana.
Que poc que ha canviat tot! Hom pot creure que les diverses forces polítiques haurien assumit el ser rol al Parlament. Tanmateix això no és així: 23 anys a la oposició són molts i el PSC-PSOE no sap fer quelcom diferent que retreure, criticar i apedregar a CiU, i aquests, dolguts per seure a les butaques de l'oposició, amb la forma del cul boterut d'en Nadal, ràpidament han comprès què significa això; -Bloquejarem l'Estatut- cridava en Mas, en actitud clarament xantatgista, i enterrant tots dos el seny que havíem fet créixer tots plegats.
Els satel·lits del bipartidisme català segueixen donant voltes sense saber on van: ERC ara comprèn com n'és de difícil fer el que predicaven; el seu nacionalisme s'ha aigualit i que pateixin del "síndrome del pont aeri" és qüestió de temps (diga'm amb qui vas i et diré qui ets). IC-verds segueixen sent verds: un formós florero pel govern s'entén, clar.
I ara ve un paràgraf que em dol escriure. Si, em dol molt escriure perque pot suposar que m'alineo amb ells, tot i que el fet de coincidir no suposi res. Els únics que es salven de la foguera per haver dit algunes coses sensates son els nois d'en Piqué. Tot i que també han fet alguna pallassada com la de l'ampolla de cava per Madrid 2012, s'ha de reconeixer que l'excomunista (?!) ha dit la única cosa sensata: o sigui, que dimiteixi ja en Maragall.
Etiquetes de comentaris: Politicastre
posted by [o Rei] Ferran @ 14:49, ,
57,7%
dimarts, 22 de febrer del 2005
Jo sóc un d'ells. No he votat; m'he abstingut. Ací el meu castig i protesta vers al govern, governants i fauna diversa que només s'ha preocupat de tirar-se els plats pel cap, a aquells que han netejat el cervell a ineptes incapaços de pensar que era el que han votat, als becs molls que han alineat el meu "no a aquest tractat" amb feixistes i progressistes menjacapellans; ànimes de càntir que direu que el referèndum ha sigut "pulcritud democràtica" quan cap ciutadà corrent d'aquest país ha entès mitja paraula d'eixa constitució. (ho dic així perquè l'he llegit en català)
Predicadors pocavergonyes afirmàveu que era un tractat que protegiria els ciutadans mentre d'altres dèieu que protegirien al capitalista; cap menja ciris em farà combregar amb rodes de molí. Que sigui la vostra penitència reflexionar la posició meva i de molts altres. I que consti que la meva abstenció no és un exercici de "semenfotisme": us acabo de dir el perquè.
Etiquetes de comentaris: Politicastre
posted by [o Rei] Ferran @ 01:32, ,
Nostàlgic.
dilluns, 21 de febrer del 2005
És més o menys freqüent trobar en la vida quotidiana elements, imatges i d'altres foteses que il·luminen records d'altres temps. Doncs observeu aquest, estic segur que més d'un el coneixerà:
Si senyor! Aquest estava exposat en una botiga de mobles i és un ordinador com el primer que vaig tindre jo, ara fa molts anys: Un Amstrad CPC 6128, en aquest cas, amb monitor de fòsfor verd; una autèntica maquina multicolor (16 per ser més exactes), processador Z80A a 4 Mhz i 128 Kb de memòria.
I com que en una avorrida tarda de diumenge servidor no tenia res a fer, he descarregat un emulador de CPC i he recordat aquells meravellosos anys.
Per cert, us sona aquest joc? :DD
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 08:50, ,
Nou model d'urna, especial 20-F
diumenge, 20 de febrer del 2005
Etiquetes de comentaris: Fotografia, Politicastre
posted by [o Rei] Ferran @ 09:48, ,
El Crit
dimarts, 15 de febrer del 2005
Parlen d'una història que passà en temps remots en un indret de la Costa Brava que s'anomena El Crit. Actualment és al terme de Mont-Ras, que això és entre Palafrugell i Palamós i, per mar, a escassos minuts de Calella, girant el Cap-Roig i anant a buscar Cap de Planas.
Conten la història d'una fragata que creuà el mar carregada de moros a vessar, com les d'enguany. Aquests no perseguien nobles objectius: eren pirates i temuts arreu per tota la gent. I allà desembarcarien. Cobdícia i set de poder; fou el seu primer acte segrestar una bella mossa d'un mas pròxim que s'endurien fins a la platja.
I ja un deveu imaginar el destí d'aquella bellesa de terres empordaneses. Trist destí li esperava; sola vers a aquell exèrcit de sarraïns ociosos. Si, allà van escapçar la seva existència: El Crit que es va sentir aquella nit es diu que va ser el de la bella noia, però alguns expliquen que va ser el del capità quan va obligar a la noia a fer-li una fel·lació i aquesta es va revoltar cardant-li contundent queixalada a la punta de la fava.
PD: això de la queixalada ho explico jo només per fer que una trista història com aquesta no ho sigui. :P
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 11:57, ,
Adéu poble, adéu.
diumenge, 6 de febrer del 2005
Un dissabte qualsevol. No tinc gaire a fer, tret del meu ritual d'anar a jugar la quiniela (i que consti que no m'agrada el futbol) i llegir el diari, degustant alhora un cafè al bar més proper... Nooo. Potser havia de fer quelcom diferent avui, però acabaré fent el mateix.
Doncs si, després de més de dos mesos he tornat al meu antic poble, Palafrugell. Creieu-me que l'he canviat per Girona i no el trobo a faltar gens; fins i tot m'he sentit estrany en aquell poble tan conegut. Arribar al Camp d'en Prats (o plaça Tetuan que l'anomeno jo, per allò dels immigrants) entrar al pàrquing i que els baixos del cotxe es refreguin pels innumerables sots et fa recordar el nom del batlle, com en altres temps. Segueix la barra de bar dreta dins aquell xiringuito, companya i amiga meva d'hores perdudes; compartirem doncs llargues estones de lectura de diaris rebregats amb taques de cafè i engrunes acumulades al plec central.
No obstant res ha canviat allà. Ni a la meva antiga casa. Encara hi son el meus avis, el meu pare i el meu passat; una habitació tancada amb dos llits que des del passat setembre ja no hi dorm ningú. El gulag de les meves idees passades, enguany volen els meus somnis lluny d'allà. Era tard i tenia pressa. Ni tan sols el meu ull digital ha captat la llum empordanesa, atenuada per un grop que ha marxat amb mi i que, afortunadament, m'ha deixat pel camí.
El passat ha quedat enrere. Encara m'hi queda família allà. Formen part del present, però deixo allà el meu passat... trist o alegre allà serà i no oblidaré. Jo no oblido mai.
PD: Com he dit abans no tinc cap foto recent del poble, aquí en tinc una del passat maig, un diumenge al matí. He de dir que una de les coses que trobo a faltar d'aquell poble es que el diumenge, coincidint amb el mercat setmanal, era agradable sortir al carrer i veure gent i que el poble es movia. Tanmateix, quan arribava l'hora de dinar tot es moria de cop i era així fins a la setmana entrant.
I ara que veig la foto i, si em permeteu... M'acaba de venir al cap l'acudit dolent que fa un any es deia en aquell poble, relacionat amb l'edifici grogós de la dreta, el "Centre Fraternal". Corria la història que allò seria la nova seu de la Generalitat degut a que s'havien nomenat càrrecs nous i aquests eren germans de consellers i del Conseller en Cap (ara escaparrat)... Disculpeu-me si és massa dolent ;P
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 08:47, ,
Llibertat
divendres, 4 de febrer del 2005
Començaré fent un diàleg entre la meva persona i una altre, que pot ser qualsevol de vosaltres. Aquí va: (i perdoneu-me si em poso filosòficoparanoic amb al·lucinacions surrealistes o dit amb paraules planes, un xic capsigrany)
-Per tu, què és la llibertat?
-Fer el que em surti dels pebrots.
-I en l'habitació que estàs ara tancat ets o pots ser lliure?
(silenci)
-Doncs sàpigues que jo si.
-Au va, no cardis.
Dit aquest petit diàleg introductori us donaré la meva explicació. Ser lliure, per mi, no és solament fer el que em rota; és un estat interior i anímic. No sentir-me lligat a obligacions imposades per una societat mercantil i elitista; tenir en tot moment el cap despert i saber que els cànons imposats no son sinó tòpics en una absurda batalla per ser millor que el del costat. Creieu-me que més enllà de les obligacions terrenals de menjar i beure em sento lliure i, alhora, feliç.
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 11:00, ,
Pollastre gegant.
dijous, 3 de febrer del 2005
Aquesta és una de les mascotes del veí de davant de casa meva...
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 12:05, ,
El mossèn emprenyat.
dimarts, 1 de febrer del 2005
Noticia surrealista aquella que vaig escoltar fa uns dies sobre el fet de que el rector de Valls es va prendre la llibertat de cremar la portada de El Punt enmig de l'ofici... Qualsevol pensaria que intentava rememorar les barbacoes que feien fa uns segles la (recordem-ho) Santa Inquisició; però no: Ahir vaig poder veure clarament que el motiu era aquest cartell...
... tan provocatiu com irreverent. Qui sap si juguen amb allò de ser festa pagana. En tot cas per mi serà un anècdota que m'haurà fet passar una bona estona, tan pel cartell com pel freakshow del mossèn... Tot i que me l'hagi d'imaginar, clar.
posted by [o Rei] Ferran @ 11:58, ,