Sísif.
dimecres, 3 / maig / 2006
Aquest d'avui serà el meu primer escrit a l'exili del que durant un any i mig ha sigut el meu pis a Girona; el meu primer escrit després de morir-se la conecció a internet, el passat divendres a les nou.Són uns dies per adaptar-me a la nova situació un cop fet un trasllat, que m'ha ocupat tot el cap de setmana. Un trasllat que m'ha convertit per dos dies en Sísif -aquell personatge mitològic condemnat a pujar un feixuc roc muntanya amunt que, un cop assolit el cim, rodolaria cap a la vall i hauria de tornar a començar-. Tot un puja i baixa les escales d'un quart pis carregat com un burro -català- per arribar novament a dalt i haver de tornar a baixar.
I la feina de Sísif no se m'acaba. Ara hauré de deixar la feina a Girona. I com que tinc contracte fix li haure de cardar coça al roc per fer-lo baixar. Potser resultarà que Sísifs ho som tots com rocs els nostres problemes terrenals. Si fins i tot Tiziano l'ha representat amb el cabell arrissat com jo...
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 22:59,