Cronica des de l'urinari.
divendres, 9 de juny del 2006
Sé que un lavabo public és mal lloc per buscar intimitat: ho és qualsevol lloc que tingui la qualificació de públic. Però intimitat va ser el que algú va reclamar en un d'aquests humils llocs; concretament va ser a l'històric que hi ha sota la plaça de la independència de Girona.
El succés és de fa uns anys, quan en aquest s'hi reformaren els urinaris i es convertiren en una minimalista planxa vertical d'uns tres metres de llarg i mancada de separacions individuals. Llavors va ser quan un usuari emprenyat (de fet van ser uns quants) es va queixar de la vergonyant falta d'intimitat que això suposava. Les queixes van arribar a l'alcaldia i a El Punt [lloc on es recullen totes les xafarderies de la província], però degut a la magnitud de la tragèdia el cas va quedar arxivat i oblidat amb el pas dels anys.
No, oblidat no. Jo sóc poc desmemoriat i avui una situació m'ha recordat aquell afer mentre sortia de la cagadora, un racó més íntim que la planxa d'acer inoxidable que uso per no provocar enveja: la que suposo que devia sentir aquell senyor (i senyor, eh!) panxut, incapaç de veure-hi més avall del seu melic, mentre contemplava amb delit al veí i, probablement, pensava: -Tu rai que te la pots guaitar bé, no pas com jo que la conec... simplement perquè sé que hi ha de ser-.
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 00:23,
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada