David versus Goliath.
dissabte, 14 de gener del 2006
Us recordeu de David i Goliath? Si home, de la història de la lluita lliure aquest fou el tongo més sonat i, també, el menys discutit, exepte per part de l'enterramorts que tindria feina extra a cavar el clot i posar-hi aquell elefant humanitzat enlloc del fràgil David. [tot i que a l'imatge Rubens el pinti ben estilitzat; altrament li agradaven refetes]
Doncs bé, tot i no ser exactament el mateix cas, als Estats Units i via Galicia ens arriba una d'aquelles històries de batalles desiguals: la d'un home emprenyat amb un minúscul torracollons que se li cardava el peltruc i que, caçat in fraganti, va decidir donar-li sever escarment: el va llençar a la foguera. Però el ratinyol, obstinat, va decidir fer la última gracieta: arrencà a córrer cap a la casa i pagà amb la mateixa moneda al seu inquisidor cremant-li la barraca.
Aquest David si que va perdre la batalla, però Goliath tampoc va guanyar gaire en aquella partida que finalitzaria amb taules. I mentre el ratolí volava cap a l'altre barri pensava (en castellà, ja que la batalla era entre hispans): por lo que me queda de estar en el convento me cago [quemo] dentro.
posted by [o Rei] Ferran @ 09:14,
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada