Sobre apostes.
dilluns, 19 de juny del 2006
Devia faltar mitja hora. Jo, des de dins l'Entrecot [desaparegut bar-restaurant gironí ara ocupat per una cadena de roba] guaitava la plaça i l'anar de la gent. Tinc bona vista i el vaig saber reconèixer de lluny. Ell havia sigut comercial de telèfons i s'havia posat en contacte amb mi per un negoci d'internet. Francament no m'interessava, però tenia curiositat per saber que era.Em vaig beure el cafè i vaig anar cap allà. Érem uns quants mentre començàvem a entrar a la sala de conferències de l'hotel que ens tenien reservada. Allí ens explicaren el negoci, que era d'una empresa de casino online que buscava socis i recentment s'havia implantat a Ej-paña. La missió era els socis n'aportessin més. Els socis percebien diners en funció de la seva activitat i socis aconseguits, d'entre altres coses. Ens van recalcar que no era cap estructura piramidal. Només faltaria, tu!
I la reunió va acabar. Amb l'Ernest [no és son nom] vam xerrar una estona més de les virtuts que això m'aportaria i que ell ja gaudia; i al final vam acabar parlant de negocis: jo hauria d'aportar uns euros per ser soci, una inversió que recuperaria si n'aportava un parell o tres més, i blablablà. -De moment... no sé. Ves fent, ja et diré quelcom.-
I encara m'espera; diguem que allò més que piramidal ho trobava sectari i, a l'igual que les piràmides, ho percebia com una tomba: la meva i la de molta gent que hi enterra les seves garrofes. Ara bé, perquè explico això? Doncs perquè he vist com la gent es posa davant la tragapeles [siii escurabutxaques... pesats pompeufabristes] i, després d'hores i un dubtós benefici, he sentit autèntica pena. Per això aquell dia vaig prendre la no decisió: per la nul·la ètica del negoci de les apostes (especialment les online i la seva fama de tramposos). Jo no volia formar part d'un club que m'admetés com a soci, i entenc soci com a servent del diable. I crec que no vaig errar, tot i que el diable em deia: perquè tantes manies? No són les tragapeles i els bingos un negoci autoritzat per la Generalitat? [Bé, potser si, però es que ara intentava documentar-me per escriure sobre això buscant la pagina d'aquesta empresa i no n'he trobat ni les cendres...]
I com diu mon avi: -mentre hi hagi burros, hi haurà qui vagi a cavall-
Etiquetes de comentaris: Engreix, Fotografia
posted by [o Rei] Ferran @ 01:06,
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada