Aniversari.
dijous, 29 de desembre del 2005
I com passa el temps! Demà el que fou autoregal d'aniversari en forma de telèfon mòbil complirà un anyet. Ell va vindre a substituir el buit que deixà el malaguanyat nokia 3100 després d'una turbulenta conversa telefònica; altrament va ser el millor telèfon que he tingut, contrastant amb el mediocre siemens c45 que vaig comprar simplement perquè estava en català.Entre les relíquies que guardo a l'armari hi ha l'encara posseïdor del rècord [un ericsson T10] amb un any exacte; va morir a la platja de Calella quan fent un salt des d'una barca cap a la vora, l'andròmina en qüestió, va caure i beure aigua a morro. També entre ells tenim un que va morir després de la dura tortura a base rebolcades i remullades; treballant amb això dins la butxaca mal destí li podia esperar. Tampoc em voldria oblidar d'aquell llargarut que vaig deixar al no cabre'm a la butxaca i, de ser més flonjo, l'hauria tallat a rodelles i me l'hauria menjat tal i com la llangonissa que semblava.
Doncs com deia, demà la cosa aquesta, el meu autoregal d'aniversari del passat any, farà el primer. PER MOLTS ANYS! [I que així sigui que em vas sortir molt car]PD: Si, ja sé que s'escriu llonganissa i no llangonissa segons en Pompeu aquell, però jo ho escric tal i com ho he sentit sempre a Palafurgell. I penseu que ho he sentit igual a tots els pobles de la vora, des de Culonge fins a Tarruella.
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 20:00,
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada