Hipocondria
diumenge, 14 de setembre del 2008
Diu que la hipocondria és el trastorn mental caracteritzat per l'ansietat respecte a la salut pròpia i per la tendència a exagerar els sofriments reals o imaginaris (Enciclopèdia Catalana). I potser aquesta patologia, de caire més aviat psicològic, la pateix tothom. Per què? Doncs mirin vostès, de manera regular es van catalogant i descobrint noves malalties; més exòtiques i estrafolàries; unes que suposen trastorns físics i d'altres mentals; unes que són adquirides i d'altres que són hereditàries... N'hi han per dar, per vendre i per preocupar-se'n de si som un número més. De fet, el pròxim pas són malalties a la carta, escolti!
Així per exemple, i en tant que hereditàries, és fàcil que relacionem caps, i pel fet que un avi nostre va morir de determinat mal, un es miri les berrugues i taques de la pell com si d'una macabra herència es tractés. I en cas que amb la família pròxima o llunyana no em féssim prou, tenim la possibilitat d'establir paral·lelismes amb amics i coneguts. Diguem que aquestes relacions i maquinacions acostumen a tenir lloc en converses sobretaula, al cafè i, per descomptat, en les sales d'espera dels hospitals i consultoris, on nomes es parla de llagues.
En voldran més els senyors? Si els fa mal quelcom, passin vostes mateixos per la vicipaedia (o viquipèdia) i exposin els seus símptomes. Molt amablement seran notificats dels possibles mals de què vostès pateixen, de tal manera que quan vagin al metge seran atesos amb major agilitat; han de tenir vostès present que en cinc minuts de visita no es poden fer miracles com si de Lourdes es tractés. El miracle ja l'obrarà aquella recepta d'ibuprofè o paracetamol, substàncies modernes per a la gent modena que tot ho poden. Ei, i que consti que la Seguretat Social no us deixarà pas morir; ara bé, tampoc us deixarà viure.
*
Etiquetes de comentaris: Reflexió
posted by [o Rei] Ferran @ 15:17, ,
Garrepa versus garrepa
dilluns, 19 de maig del 2008
Sabeu que passa quan dos garrepes coincideixen per assumptes econòmics? Si, em refereixo al fet que un garrepa vol aconseguir el màxim de benefici i l'altre, a l'hora de pagar, s'estira menys que el porter d'un futbolín. Doncs el desenllaç és similar al d'una guerra de titans. Despropòsits, retrets, renecs i d'altres verbalitzacions són l'arma de cadascun.
L'inconvenient és que jo treballo en una empresa que són uns garrepes i li toca a servidor fer de tità. Mentrestant, els encarregats se'n renten les mans; potser perquè els fa pudor d'orins la mà de tant rascar-se la [cosa que hi ha sota de la] panxa.
*
Etiquetes de comentaris: Engreix, Reflexió
posted by [o Rei] Ferran @ 21:27, ,
Maduixes
dimarts, 15 d’abril del 2008
No en tinc pas cap dubte. Les maduixes són la millor fruita que mai he menjat. Però atenció, ja que em refereixo a les maduixes de l'hort de l'avi. Oh senyor! Allò sí que eren maduixes, tu! Menudes com la punta del dit petit, allà s'hi concentrava un tresor de dolçor. Menjades a tall de mata, espolsant la terra in situ i netejant-les, si feia falta, amb una escopinada. I quan s'acabaven a l'hort de l'avi, cap al del veí, rebolcant-se per terra com si d'un exercici militar es tractés. Però avui a l'hort de l'avi només hi ha romegueres i al del veí hi han florit grisos pisos que no es venen ni a fum de pebrots.
I el succedani d'aquelles maduixes d'ahir avui s'anomena maduixot: una fruita grossa com el dit, amb una textura similar a la d'un suro, insípida com una coca-cola sense Bacardí i collides per immigrants que potser també les han rentades a base d'escopinades. Al supermercat ja saben que no valen un ral aquestes maduixes i te les venen amb nata d'esprai perquè tinguin més bon gust. Però la nata d'esprai tampoc val mig ral. Una altra possibilitat és banyar-les amb moscatell perquè tinguin bon gust, però esgarrar un bon moscatell per adobar un suro-maduixa és un crim.La solució, pel que veig, passa per plantar-les al terrat de casa meva. Un test, terra, maduixes i regar-les. Tothom ho pot fer. Potser la producció serà limitada a poques unitats, però aquestes sèries limitades són les que es paguen a preu d'or. I el moscatell que he dit abans, me'l beuré amb unes figues seques i panses: grana de capellà, que en diuen al meu poble. I que déu ens perdoni per ser tan barrufets mentals, amén!
*
Etiquetes de comentaris: Engreix, Reflexió
posted by [o Rei] Ferran @ 18:42, ,
Extensió fàl·lica
dimarts, 4 de març del 2008
N'estic segur: el cotxe és una extensió fàl·lica. Una cigala amb rodes? Bàsicament és una prolongació arrogant de la masculinitat; i ho he pogut comprovar quan avui tornava cap a casa i dues dones des de dintre del cotxe es deien el nom del porc [de la truja] i discutien amb supèrbia la raó de cadascuna. En un món governat per dones no hi haurien guerres: hi haurien punyalades per l'esquena, tu!
Però sí, també és una immensa cigala rodadora. A més d'exagerar-se rere el volant les actituds prepotents associades al gènere masculí, també es posen de manifest les necessitats imperioses de voler ser millors que el de davant. Qui va, avui dia, amb un cotxe petit o compacte? Ningú! Preferim els gegants 4x4 i els potents esportius capaços de donar-nos sensacions inigualables. Això sí que és un homenatge al Príap i no pas la polla Agbar!
Així que estigueu-vos a la guait. Potser el cotxe no té personalitat pròpia, però quan matèria amb certa intel·ligència l'anima es pot convertir en aquest Príap, que és un personatge que, deien, era força presumptuós, mal carat i hiperorgullós de la seva eina. Com diu un dels priapeus, a la que siguis travessat per la seva perxa descomunal quedaràs tan estirat que...
Etiquetes de comentaris: Reflexió
posted by [o Rei] Ferran @ 22:25, ,
Target
divendres, 29 de febrer del 2008
Ja fa temps que dic que ho faré i, finalment, ho acabo de fer: he enganxat l'adhesiu d'aquí no. I és que la publicitat, aprofitant l'avinentesa de Sant Collons i el seu ganxo comercial, ha atret a la bústia de ca meva tota una corrua de repartidors que deixen fulletons plens de grans números que qui sap que volen dir, tret de què el que anuncien és millor que no pas el que un ja té. N'estic tip de tots els sants del calendari! I ja poden ser poc comercials, que ja vindran els publicistes donar-los la volta, com seria el cas de Sant Valentí, Patró dels Estafadors, Sant Tejero, todos los precios al suelo, com a més recents i d'entre molts altres.Mentrestant vaig comptant quants fulletons poden entrar a la meva bústia durant el mes, quan pesen en total; quantes bústies hi ha al meu poble i al meu país i quantes tones de paper es malgasten per transmetre buidor. No crec que sigui de mal calcular, no. Això sí, estic segur que si el 75% de les bústies d'aquest país tinguessin un adhesiu similar al de la imatge, aquest malbaratament cessaria; així mateix, també estic segur de què tant ens farem un favor a nosaltres mateixos com al món en si. La seva seducció (buida) se la poden fotre cul amunt.
PS: L'origen de la paraula SPAM és el vídeo que ve a continuació. Igualment us faig saber que el cartellet té unes dimensions raonables per penjar a la vostra bústia, si voleu.
*
Etiquetes de comentaris: Reflexió
posted by [o Rei] Ferran @ 18:33, ,
Dakar
divendres, 4 de gener del 2008
El ral·li París-Dakar podria ben bé ser com una forma de colonialisme. Si, de colonialisme tecnològic, representat en mil·lionàries andròmines rodants creuant uns països i terres on la tecnologia més avançada que tenen és la del càntir, que a sobre té aigua bruta. És la demostració de poder i opulència del primer món sobre un sempre espoliat tercer món; també és el caprici de quatre ricatxos i pijets que prefereixen malgastar els seus beneficis en una absurda prova enlloc de, per exemple donar un sou decent als seus treballadors; visca la hipocresia de què quan maten un animal que és el menjar d'una gent africana no passa res, i quan es mor un participant que ha arriscat la seva vida per un propòsit ben estúpid fan una jornada de dol. Per això i moltes coses més m'alegro de què el ral·li Dakar s'hagi suspès a causa de les amenaces d'Al-Qaida. I més content que estaria si es cancel·lés... PER SEMPRE!
Ossama [Bin Laden], puja a l'Airbus A380 i carrega't aquests desgraciats, que ben merescut ho tenen!
*
Etiquetes de comentaris: Reflexió
posted by [o Rei] Ferran @ 20:30, ,
Calleu ja!
dimarts, 13 de novembre del 2007
Cada dia a l'entrada de la facultat hi ha una pila de vanguardias, i moltes d'elles acaben corrent escampades per tot arreu. De fet crec que si acaben abandonades és perquè la gent les agafa pel fet de ser gratuïtes quan en realitat no ho són. Clar, suposo que hom es deu sentir privilegiat per posseir de franc quelcom que normalment s'ha de pagar. I atenció al verb posseir, perquè estic segur que aquestes vanguardies abandonades a dures penes han sigut llegides, ni tan sols la secció d'esports.
A banda d'aquestes consideracions, he aprofitat per llegir-la durant l'hora que m'ha quedat penjada. El missatge reial exigint al populista Chavez que calli segueix essent motiu per emplenar fulls de diari, malgrat haver succeït això fa quasi bé tres dies. I tothom defensant l'actuació del rei; val a dir que el borbó últimament va ben cremat i ningú s'atreveix a lamentar una conducta pròpia d'una discussió a la barra del bar. Excepte El Punt, el millor diari d'aquest país, per descomptat.
Però aquesta forma imperativa de fer callar m'ha recordat a una de més simpàtica i que també ha passat a la història. Qui no se'n recorda, doncs, d'en Jordi Pujol i el mític "voleu fer el favor de callar!". Això és tenir classe i no la vulgaritat que va deixar anar el rei que, per més que siguin paraules reials, no deixen de ser poca-soltes.
*
Etiquetes de comentaris: Freakshow, Politicastre, Reflexió
posted by [o Rei] Ferran @ 19:36, ,
Follis i escalfacollons
dimecres, 26 de setembre del 2007
La paraula escalfacollons l'he sentit escasses dues vegades i en els dos casos es referien a les antigues motos de poca cilindrada. No n'he sentit una definició acadèmica de la mateixa, però sens dubte va destinada a aquests ciclomotors. Tanmateix, no sabria dir-vos si se'n deien escalfacollons perquè els nobles germans del sac llanut quedaven encastats contra el seient, per la relació inversament proporcional de molta fressa i poca endreça, o bé per ambdues coses.I pel que fa la paraula folli, de sonoritat increïblement ridícula, també l'he sentit poques vegades. De fet, era en la meva adolescència que s'usava tal paraula. I el destí? Doncs les velles mobilettes normalment usades per la gent gran... Vaja, que les follis eren en realitat escalfacollons.
Però aquestes motos, ai las, han desaparegut del mapa. I amb elles també aquestes dues magnífiques paraules. Però desaparició de les motos em preocupa poc: de fet el que em faria il·lusió recuperar són les paraules perdudes. No pas el de folli, que fa menció a un vehicle en concret, sinó al d'escalfacollons: una bona combinació de paraules que és una clara referència a quelcom empipador a base de bé
Si, vull fer una crida i és que recuperem la paraula escalfacollons! És una paraula que va com anell al dit a les motos de 50cc. usades normalment per la jovenalla. Nomes carden fressa i escàndol: són com aquell menut gos petaner de bordet escandalós, persistent i repel·lent, que li acostes la mà i enlloc de mossegar fuig a darrera les faldilles de sa mestressa [molta fressa i poca endreça]. Xivarri rabiós com ell mateix que només serveix per inflar les pilotes al més pacient. Aquest nom si que li queda bé i no l'anglicisme escúter. Així que ja ho sabeu: ESCALFACOLLONS!
PD: guaita tu, avui el meu [nou] blog ha arribat a dues-centes entrades! Quina fita, tu!
*
Etiquetes de comentaris: Fotografia, Freakshow, Reflexió
posted by [o Rei] Ferran @ 22:43, ,
L'inframon
dimecres, 27 de juny del 2007
Segons la mitologia grega Hades era el nom de l'inframon i també el del seu regent i déu dels morts; el barquer Caront era qui portava (previ pagament d'una moneda dipositada a la boca del difunt) les ànimes cap a aquesta tasca vigilada per un pitbull de tres caps anomenat Cèrber. En la versió judeocristiana l'avern és l'infern i la manera de veure'l és un pèl diferent: a grans trets les diferències són que el regent és un tal Satanàs i que en aquest lloc només hi va, després de mort, la bordissalla.
Les calderes d'en Pere Botero es passen el dia fent xup-xup plenes de putes, lladres, bergants i polítics. Són remenades constantment per dimonis que després de llarga i curosa cocció en trauran un líquid negre i espès; després aquest serà emmagatzemat al celler del món subterrani. Vi infernal. Els dimonis salten, ballen i carden mentre prenen aquest beuratge maleït tot escarnint les ànimes pecadores que demanen clemència.
I des de sobre la terra algú va tenir la lúcida idea perforar el sòl i es va trobar aquest líquid demoníac. L'home en qüestió el va anomenar petroli perquè creia que era fruit de la destil·lació de les pedres [petrus-oleum?]; en un futur l'anomenaran or negre perquè alimentarà una afamada bèstia anomenada Capital[isme].
Per tant, heu de saber que l'ús d'aquest líquid equival a fer unes canyes amb el mateix diable. Us enganxarà i necessitareu d'ell per les vostres comoditats i luxúries; provocarà guerres i el seu alè malèvol (en forma de CO2) asfixiarà l'aire que respirem. Així qualsevol cosa que condicioni la seva existència al petroli ha de ser anorreada de sobre la capa de la terra, com ara els cotxes que són vampirs de la sang del diable. Deixeu a Satanàs en pau i dins del seu alhora inframon i sala de festes, on corren litres d'alcohol, bagasses i d'altra fauna de mala vida.
*
Etiquetes de comentaris: Reflexió
posted by [o Rei] Ferran @ 20:02, ,
L'hora del tallat
dimarts, 5 de juny del 2007
És l'hora del tallat. Sí, ja sabeu. Una tasseta més o menys cònica (si fos cilíndrica hi cabria massa líquid) on ens hi serveixen cafè, un raig de llet i moltes vegades un dit d'infecte escuma; l'acompanya un sobre de sucre i una cullereta per remenar-ho tot. Aquest producte només té un parell de diferències amb el cafè sol: la llet i el preu que oscil·la entre 5 i 10 pessetes... perdó, cèntims d'euro més.
La mencionada quantitat de llet és d'entre aproximadament 40 i 75 mil·lilitres en el pitjor i millor dels casos respectivament. Partint del valor màxim (75 ml) i tenint en compte que un bric de llet val 0,6€ (un litre), li aplicarem una regla de tres i podem comprovar que aquesta dosi val 0,045€ (5 cèntims). Ara si apliquem una regla de tres de 75 ml a 0,10€ per saber el preu del litre, el resultat serà de... 1,33 €.
Definitivament, estava pensant fer-li el boicot al tallat i prendre'm el cafè sol. 1,10€ vers 1,00€. Però després de comprovar que el recàrrec de la llet no és tant exagerat com a simple vista pot semblar, he decidit seguir fidel al meu tallat. La llet és obligatòria en tant que aquesta serveixi per esmorteir del gust d'aquells cafetots torrefactes que semblen fets amb els pixums de Llucifer.
*Etiquetes de comentaris: Reflexió
posted by [o Rei] Ferran @ 13:20, ,
Propaganda
divendres, 1 de juny del 2007
Torno a tenir la bústia plena de propaganda, la versió tradicional de l'spam dels nostres dies. Té la meva bústia una boca ben grossa i la panxa fonda, però és incapaç de combregar amb les rodes de molí dels anunciants.
Reuneix l'hipoteca, targetes, cotxe i demés deutes en una quota; un sanador que m'ofereix la vida eterna i un altre que em proposa viatges a Lourdes per trobar la llum divina; televisors de pantalla plana, ordinadors portàtils i d'altres gangues per pocs centenars d'euros; còmodes quotes mensuals i interessos d'usura. La propaganda és prostitució de totes les empreses; les ofertes, el mitja per exercir-la.
Com que no m'interessa el que diuen, he arreplegat aquests fulls i els he anat a dipositar al contenidor blau del reciclatge que també té forma de bústia. Un cop allà, un jove de pell bruna i amb un feix de propaganda com la meva està emplenant les bústies dels veïns. Se'm queda mirant; potser ell desitja fer el mateix o potser, al veure'm llençar la seva feina, s'imagina que el que fa és tan estúpid com el que té a les seves mans. També és una víctima del consumisme.
*
Etiquetes de comentaris: Reflexió
posted by [o Rei] Ferran @ 16:20, ,
Bondats de la calor
divendres, 25 de maig del 2007
Sempre he defensat que la calor, en bona part, és psicològica. Com més s'hi pensa, més grans són les gotes de suor i més s'enganxa la roba a la carn. D'aquesta manera, l'adopció una posició estoica vers les inclemències les pot fer més suportables. Psicologia versus psicologia: les terminacions nervioses ja poden anar dient calent, que el magí ja tindrà per resposta un "no m'atabalis, que se me'n refot".
Tanmateix, com a mal mercader que sóc, mai he sabut vendre la moto a la gent. Tothom creu que els estic prenent el pèl i m'engeguen a dida tot recordant-me que la suor que em baixa del front no és fruit de la destil·lació de la meva matèria gris. Home (i dona), ja sé que la calor és molt real, però digui'm vostè de què li servirà lamentar-se'n?
O sigui, gaudim tots de les bondats de la calor que fan sortir en nosaltres aquelles característiques que ens fan tant humans. Dones (i homes, ai las) corrent espitregades i ensenyant sa bellesa (o lletjor); suor que regalima i mostra els cossos lluents i, per consegüent, l'essència que deixem pels camins del senyor en forma de ferum d'aixelles, peus i parts amoroses.
*
Etiquetes de comentaris: Engreix, Reflexió
posted by [o Rei] Ferran @ 23:19, ,
Obres públiques
divendres, 18 de maig del 2007
L'obra púbica sembla tallada pel mateix mestre i cisell allà on vagis, tot manifestant-s'hi sempre els mateixos trets i vicis durant l'execució: gran remenament en forma clots, abundant i divers material, gran maquinària, carreteres tallades, transit desviat, embussos.. Tot això és normal, però el que la caracteritza especialment és, inversament proporcional a la seva magnitud, el poc personal que hi treballa, ja que mai s'hi veu més gent pencant que la que pots comptar amb els dits d'una sola mà. Ep! I dins d'aquest grup de pencaires hi compto el que treballa i els [en plural] que vigilen que ho faci bé.Ah, que me n'oblido: quan vénen les eleccions surten com bolets.
*
Etiquetes de comentaris: Politicastre, Reflexió
posted by [o Rei] Ferran @ 20:07, ,