Maduixes
dimarts, 15 d’abril del 2008
No en tinc pas cap dubte. Les maduixes són la millor fruita que mai he menjat. Però atenció, ja que em refereixo a les maduixes de l'hort de l'avi. Oh senyor! Allò sí que eren maduixes, tu! Menudes com la punta del dit petit, allà s'hi concentrava un tresor de dolçor. Menjades a tall de mata, espolsant la terra in situ i netejant-les, si feia falta, amb una escopinada. I quan s'acabaven a l'hort de l'avi, cap al del veí, rebolcant-se per terra com si d'un exercici militar es tractés. Però avui a l'hort de l'avi només hi ha romegueres i al del veí hi han florit grisos pisos que no es venen ni a fum de pebrots.
I el succedani d'aquelles maduixes d'ahir avui s'anomena maduixot: una fruita grossa com el dit, amb una textura similar a la d'un suro, insípida com una coca-cola sense Bacardí i collides per immigrants que potser també les han rentades a base d'escopinades. Al supermercat ja saben que no valen un ral aquestes maduixes i te les venen amb nata d'esprai perquè tinguin més bon gust. Però la nata d'esprai tampoc val mig ral. Una altra possibilitat és banyar-les amb moscatell perquè tinguin bon gust, però esgarrar un bon moscatell per adobar un suro-maduixa és un crim.La solució, pel que veig, passa per plantar-les al terrat de casa meva. Un test, terra, maduixes i regar-les. Tothom ho pot fer. Potser la producció serà limitada a poques unitats, però aquestes sèries limitades són les que es paguen a preu d'or. I el moscatell que he dit abans, me'l beuré amb unes figues seques i panses: grana de capellà, que en diuen al meu poble. I que déu ens perdoni per ser tan barrufets mentals, amén!
*
Etiquetes de comentaris: Engreix, Reflexió
posted by [o Rei] Ferran @ 18:42,
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada