Follis i escalfacollons
dimecres, 26 de setembre del 2007

I pel que fa la paraula folli, de sonoritat increïblement ridícula, també l'he sentit poques vegades. De fet, era en la meva adolescència que s'usava tal paraula. I el destí? Doncs les velles mobilettes normalment usades per la gent gran... Vaja, que les follis eren en realitat escalfacollons.
Però aquestes motos, ai las, han desaparegut del mapa. I amb elles també aquestes dues magnífiques paraules. Però desaparició de les motos em preocupa poc: de fet el que em faria il·lusió recuperar són les paraules perdudes. No pas el de folli, que fa menció a un vehicle en concret, sinó al d'escalfacollons: una bona combinació de paraules que és una clara referència a quelcom empipador a base de bé
Si, vull fer una crida i és que recuperem la paraula escalfacollons! És una paraula que va com anell al dit a les motos de 50cc. usades normalment per la jovenalla. Nomes carden fressa i escàndol: són com aquell menut gos petaner de bordet escandalós, persistent i repel·lent, que li acostes la mà i enlloc de mossegar fuig a darrera les faldilles de sa mestressa [molta fressa i poca endreça]. Xivarri rabiós com ell mateix que només serveix per inflar les pilotes al més pacient. Aquest nom si que li queda bé i no l'anglicisme escúter. Així que ja ho sabeu: ESCALFACOLLONS!
PD: guaita tu, avui el meu [nou] blog ha arribat a dues-centes entrades! Quina fita, tu!
*
Etiquetes de comentaris: Fotografia, Freakshow, Reflexió
posted by [o Rei] Ferran @ 22:43,
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada