Obres públiques
divendres, 18 de maig del 2007
L'obra púbica sembla tallada pel mateix mestre i cisell allà on vagis, tot manifestant-s'hi sempre els mateixos trets i vicis durant l'execució: gran remenament en forma clots, abundant i divers material, gran maquinària, carreteres tallades, transit desviat, embussos.. Tot això és normal, però el que la caracteritza especialment és, inversament proporcional a la seva magnitud, el poc personal que hi treballa, ja que mai s'hi veu més gent pencant que la que pots comptar amb els dits d'una sola mà. Ep! I dins d'aquest grup de pencaires hi compto el que treballa i els [en plural] que vigilen que ho faci bé.
Ah, que me n'oblido: quan vénen les eleccions surten com bolets.
*
Etiquetes de comentaris: Politicastre, Reflexió
posted by [o Rei] Ferran @ 20:07,
1 Comments:
- At 5:37 a. m., said...
-
pero no vas veure com traginaven les voreres a pes de braços. mecatxins, que mala persona quets xD jeejjeje ole ole!
Publica un comentari a l'entrada