L'inframon
dimecres, 27 de juny del 2007
Segons la mitologia grega Hades era el nom de l'inframon i també el del seu regent i déu dels morts; el barquer Caront era qui portava (previ pagament d'una moneda dipositada a la boca del difunt) les ànimes cap a aquesta tasca vigilada per un pitbull de tres caps anomenat Cèrber. En la versió judeocristiana l'avern és l'infern i la manera de veure'l és un pèl diferent: a grans trets les diferències són que el regent és un tal Satanàs i que en aquest lloc només hi va, després de mort, la bordissalla.
Les calderes d'en Pere Botero es passen el dia fent xup-xup plenes de putes, lladres, bergants i polítics. Són remenades constantment per dimonis que després de llarga i curosa cocció en trauran un líquid negre i espès; després aquest serà emmagatzemat al celler del món subterrani. Vi infernal. Els dimonis salten, ballen i carden mentre prenen aquest beuratge maleït tot escarnint les ànimes pecadores que demanen clemència.
I des de sobre la terra algú va tenir la lúcida idea perforar el sòl i es va trobar aquest líquid demoníac. L'home en qüestió el va anomenar petroli perquè creia que era fruit de la destil·lació de les pedres [petrus-oleum?]; en un futur l'anomenaran or negre perquè alimentarà una afamada bèstia anomenada Capital[isme].
Per tant, heu de saber que l'ús d'aquest líquid equival a fer unes canyes amb el mateix diable. Us enganxarà i necessitareu d'ell per les vostres comoditats i luxúries; provocarà guerres i el seu alè malèvol (en forma de CO2) asfixiarà l'aire que respirem. Així qualsevol cosa que condicioni la seva existència al petroli ha de ser anorreada de sobre la capa de la terra, com ara els cotxes que són vampirs de la sang del diable. Deixeu a Satanàs en pau i dins del seu alhora inframon i sala de festes, on corren litres d'alcohol, bagasses i d'altra fauna de mala vida.
*
Etiquetes de comentaris: Reflexió
posted by [o Rei] Ferran @ 20:02,
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada