La teoria PPP.
dimecres, 11 d’octubre del 2006
Vet aquí la teoria PPP, de collita pròpia i sembrada a l'horta de la [puta] vida. És la teoria sobre la sol·licitud de favors a tercers i que consta de tres punts a tenir en comte, les tres P:
1.- POCS. Se n'han de demanar un nombre imparell inferior a u, si és possible, clar.Així que, si estàveu pensant en la veïna per anar-li a demanar una tasseta de sal, ja podeu tremolar: Primera perquè si mengeu sense sal la salut us ho agrairà, i segona ves a saber. O bé algú que us diu -Si m'ho haguessis dit abans..-? Fent sol tothom et deixarà el paraigua, tu.
2.- PETITS. En cas de contrapartides, si us han de donar pel cul [metafòricament parlant] tant se val que la tinguin ben menuda.
3.- PASTA-FREE: O sigui, res de favors econòmics: Sense pasta pel mig, que favors pagats no són favors.
[Al cap i a la fi, el ser humà per molt orangutan que sigui és una monada]
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 14:19,
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada