Puticlub.
dimecres, 9 d’agost del 2006
Molts moments de la nostra vida van associats a cançons. Moments especials adobats amb música. Però, desgraciadament, també la publicitat fa que associem aquestes melodies al seu espot i, en conseqüència, cada cop que la tornem a sentir no la sentim com aquella primera vegada tota despullada de propostes comercials. D'aquesta manera associarem algunes grans peces a electrodomèstics o d'altres estris, per exemple. [I si no us poso més exemples és perquè no miro la televisió]
Però n'hi ha un que gràcies a això gaudeix d'un dubtós prestigi aquí a Girona. Es tracta del senyor Barry White i la peça my first, my last, my everything i un anunci repetit moltíssimes vegades a la televisió local gironina a altes hores de la matinada. Tot i que fa temps que el canal gironí va abandonar la temàtica relacionada i probablement l'anunci, he pogut comprovar com el record perdura i s'associa aquesta cançó a una coneguda casa de putes de la demarcació. Només fa falta que sonin els compassos inicials de ta ta tararà tatararà ra i tothom digui... La Luna!
I això que com deia abans fa temps que televisió de Girona ha abandonat la temàtica de les berreries, tot i que el relleu l'haurà pres algú altre. Doncs jo pregunto als que sigueu de la demarcació: us sona aquesta cançó o sóc jo que sóc un cap de trons?
[Mira tu, el pròxim dia parlaré d'un anunci que també l'acompanyava sobre una dona que jugava amb un carbassó]
Etiquetes de comentaris: Engreix, Freakshow
posted by [o Rei] Ferran @ 20:17,
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada