Foc.
dilluns, 7 d’agost del 2006
Era l'any 1988 quan des de la finestra de casa veia el foc cremant el Quermany, la muntanya de davant a casa per la banda de gregal. Jo tenia encara no deu anys i durant uns quants més la vaig seguir veient erma, rivalitzant amb el Montgrí a tramuntana. Tot i refer-se en aquests últims divuit, no la recordo tal i com la veig veure de menut; el Quermany no rivalitzava amb el Montgrí, muntanya que també es va cremar fa poc, sinó amb les de ponent, que són les gavarres amb Llofriu a la seva falda: abundants d'arbres i verdor, només trencades pel camí de la línia elèctrica. Els senyals de foc perduren allà on passen. Quants anys fan falta perquè es recuperi un lloc cremat? El Montgrí que he anomenat abans i, com el seu nom sembla anomenar, encara és gris i no ha recuperat aquella gota de verdor que tenia.
Però el foc és cruel i no s'atura. Cada any la mateixa cançó. I aquests últims quatre dies a l'Empordà i en diferents focs s'ha cremat una superfície de més de 2000 CdF [Camp de futbol: unitat moderna de superfície no estandaritzada de la qual vaig parlar l'altre dia]. La mà de l'home sembla estar darrera aquests successos. Que passarà si segueixen cremant més boscos, ara que encara no ha acabat l'estiu? Al final entre això i la especulació urbanística que trinxa el territori no ens quedarà res, tret de fotografies que l'immortalitzaran o els escrits d'en Pla.
PD: I ara que menciono això de la especulació urbanística, us deixo la postal que m'han enviat els de Salvem l'Empordà i el pla director que diuen que ha de permetre la construcció de ves a saber quina barrabassada.
Etiquetes de comentaris: Politicastre
posted by [o Rei] Ferran @ 17:21,
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada