Oda a la feina.
dijous, 14 de setembre del 2006
[Dedico aquest poema als seixanta-quatre dies de feina passats. Quins records tu, sort que ja s'ha acabat.]
***
Ja era rere la barra del bar
que em demanaren la primera consumició:
Posa'm un te amb Cutty Sark.
I em quedo pensant què collons és això.
Ves a carregar la nevera
però vigila no trenquis cap cervesa.
I s'escapà de la mà la darrera;
trencada i a buidar la nevera sencera
Disculpi, miri que hi ha dins la consumició,
doncs sembla que un pèl hi he trobat.
Home! No es preocupi pas per això!
Fóra greu si el pèl fos negre i arrissat.
Fa estona que esperem, se'n recorda?
Ai quin cap. Era un Martini, oi que sí?
No, era una orxata i pel nen una cola!
Això! Ja sabia que era quelcom així.
Un cafè amb llet descafeïnat curt de màquina.
dues sacarines i llet descremada.
Au, ja em demanen una mariconada!
No tenim tanta varietat. Quina llàstima.
Cuiner! La pizza et cau al terra
com la torrada pel costat de la mantega.
La reculls i treus ben bé la pols,
que ja tens més feina que no vols.
Aquest pollastre és com una sabata.
Digues-li al cuiner a veure que passa
i que me'n doni un tros de tendre.
Torracollons, aneu tots a prendre!
Però l'últim dia ja és aquí.
I es que cap mal més de cent anys durarà.
L'última consumició serà per mi.
Amb un gintònic servidor ho va celebrar.
***
Etiquetes de comentaris: Engreix, Freakshow
posted by [o Rei] Ferran @ 23:42,
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada