Si la fi i al cap... m'omple.
dimarts, 29 de novembre del 2005
De fet odio el futbol. Mai m'ha agradat i si l'he arribat a seguir ha sigut gràcies a la corrent que em voltava i impulsava. Llavors, un dia de lucidesa, em vaig adonar de que aquesta passió era postissa. Me l'havia endossat la televisió; un golàs amb canyo inclòs. No solament el bombardeig massiu a base de futbol em va remolcar, sinò que, a més, em va fer embarcar en un equip concret...Doncs si. M'avergoneix dir-ho, però jo sóc un dels milers de nens d'aquest país que han après a cantar allò de tot el camp ans que el cop de falç; fins i tot abans havia après aquella de l'incendi a Madrit. Només pensar-hi em ventaria un bon cop a la testa i amb la falç em...
Ja he vingut a dir el motiu pel qual m'agradava el futbol: el bombardeig mediàtic. Però crec que involuntariament també ho feia per acostar-me a l'altre gent o no aillar-me; una mancança de personalitat, possiblement. Sortosament el meu cap va reaccionar arraconant aquesta passió absurda cap al racó dels mals endreços. Però es va deixar la quiniela, aquella aposta futbolera que també feia [faig] i comentava; Tanmateix he de reconeixer que això m'emplena un xic més: aquesta setmana he cobrat 164.02€...
[Pessetero jo? Beneits que sou! O poster en Ronaldinho treballa per amor a l'art?]
posted by [o Rei] Ferran @ 23:20,
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada