Una de cafè.
divendres, 9 de desembre del 2005
Un tallat. En alguns racons de món se li diu cafè tacat; poc que s'equivoquen, doncs aquesta és una manera d'esguerrar un cafè. Diuen els experts que s'ha de degustar (ull, que degustar no és el mateix que beure) sol i, de sucre, gota. Però, algú de vosaltres ho ha intentat? Tallat en mà i assegut en un bar quasi bé solitari m'ho estava rumiant, però sóc interromput per algú preguntant-me si pot agafar el diari.
-Ai, és teu? Perdona. I, no em deixaries mirar un moment el número dels cegos i el que va fer el Barça ahir?- Sense comentaris, m'ha trencat la càbila. Ara ja no recordo on m'havia quedat. Sé que pensava en quelcom superficial; la meva vista ho intenta cercar en algun racó d'aquella cova però, desafortunadament, no pot evitar guaitar a un bacó empresonat al cos d'un home que està assegut a la barra. Ves per on, s'està fent la manicura! -Vinga noi, - penso - treu-te les sabates i continua. Sense vergonya, com si estiguessis a casa. -Bé, crec haver trobat el fil mentre sento baixar el marro gola avall. Parlava de cafè i com seria beure-me'n un de sol i sense sucre, tal i com els il·luminats (perdo, experts) aconsellen. Però realment em costa d'imaginar! Quins pebrots, oi? Sé que en un cafè de qualitat apreciaria tot l'aroma, matisos i força, però en el cafè vulgaris, una merda de torrefacte, l'únic matís apreciable seria la sensació aquella que puja per l'esòfag fins convertir-se en vasca i que, quan torna a baixar, es tranforma en potent laxant capaç de netejar-te fins l'últim racó dels budells.
Doncs bé, el dia que sàpiga que on estic puc trobar una petita dosis de cafè bo a preu d'or comprobaré això que he rumiat abans. Fins aleshores seguiré embrutint aquells cafès infernals per suavitzar els temuts efectes secundaris, tot i que massa sovint ja trobo el que he dit abans: una petita dosis de cafè a preu d'or, però mancant-li el qualificatiu bo.
posted by [o Rei] Ferran @ 22:38,
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada