De monàrquic a republicà.
dissabte, 6 de gener del 2007
A hores d'ara, els nens deuen fer-ne unes quantes que s'han llevat. Si, aquella il·lusió de veure una pila de regals vinguts de ves a saber quin lloc de l'Orient. És aquella il·lusió que tenia també jo, una il·lusió que se'm començà a acabar el dia que vaig demanar una moto elèctrica i els meus pares em digueren -No pot ser, només els en queda una i està espatllada!-. Punyetero com era jo, que sabia que a casa no en tenien gaires d'allò que se'n deia pessetes [l'equivalent en euros ha sigut el resultat de treure-li dos zeros a la dreta, així 5000 ptes. són 50€], pensava que per aquestes dates recuperaria tots els regals de l'any.
La moto va ser el principi de la meva revolució vers la monarquia. Tanmateix no recordo si la meva guillotina de monarques va ser el saber que no hi havia sang blava o bé que a partir de certa edat els reis no compraven joguines sinó roba, fet aquest últim el que em convertí definitivament en un republicà empedreït que, de no haver sigut perquè era un nen innocent, m'hauria fet desembocar en l'anarcosindicalisme més radical.
Però encara que aquesta il·lusió resulti un període tant curt i efímer en la vida no m'importa ser monàquic per un dia. Sé que no em portaran res, però el somriure de la canalla és agraït. Aquí a Llafranc la sorpresa d'ells es mescla amb les veus de la gent, tant en català de la zona com en català de Pedralbes...
Etiquetes de comentaris: Engreix, Fotografia
posted by [o Rei] Ferran @ 12:07,
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada