La maledicció del tabac.
dijous, 31 d’agost del 2006
Parlen de temps llunyans, de quan els ej-panyols van arribar a les Índies, un territori que posteriorment serien les Amèriques car no era el que es creien. Eren terres abundants en menjars i riqueses, terres de gent senzilla. Terres verges. El paradís. I els bàrbars desembarcaren en aquelles terres i poc va tardar a passar allò previsible. Que es podia esperar d'una gent que anava amb un sabre a la mà i la Bíblia a l'altre? Que coi, si els bàrbars eren aquells que corrien amb una fulla de figuera a l'entrecuix! S'havien de domesticar no?I així va començar la bacanal dels ej-panyols i el món civilitzat. Or, joies i dones era part del tresor. Als morts de gana de la vella Europa els van donar un fruit anomenat patata. Els nadius eren explotats i dessagnats a les seves pròpies terres. A casa seva. Terres trepitjades i llurs Déus capolats. Els nadius d'aquell paradís ja feien figa i en l'últim sospir els van enviar una maledicció dels seus Déus, una maledicció nascuda d'aquella bacanal. La maledicció de l'abús d'un dels seus tresors: el tabac. Deien els nadius: -El tabac és un dels nostres Déus i n'abuseu constantment. Que sigui el tabac la maledicció del nostre poble al vostre-
Ja han passat més de cinc centúries des de l'anihilament dels pobles nadius de les Amèriques, però la maledicció és encara present. Quanta gent ha mort a causa del vici del tabac? Quanta gent pateix els seus efectes? Cents? Milers? O potser milions? Doncs si volíeu brou en tindreu tres tasses: a partir d'ara entra en vigor una llei en aquest país per la qual els locals no adaptats hauran de ser lliures de fum. La gent es queixa i vénen a dir que el que haurien de fer són sales pels no fumadors. A la merda dic jo! Les sales haurien de ser pels fumadors a l'igual que les narcosales són pels drogaddictes i no pas a l'inversa. O potser algú es creu que fumar és una necessitat bàsica com beure o menjar? Fumar és un vici fastigós. Fumar és aquella maledicció que he dit abans: ja no solament mata, sinó que els que no volem fumar (ni directa ni indirectament) ens hi hem d'enfrontar i escoltar llurs victimismes quan afirmen que els deixem en pau perquè no fan mal a ningú (i en especial a les arques de l'estat) i nosaltres només toquem els pebrots.
Etiquetes de comentaris: Politicastre
posted by [o Rei] Ferran @ 23:35, No comment,
Reunió de pastors.
diumenge, 27 d’agost del 2006
... Ovelles mortes. I ben mortes. Quan no hi ha gent al bar i només queden quatre gats resulta que acabem essent sempre els mateixos. Els habituals. Aquells que ja tenen reservat un caixó de cerveses només per ells. No passa potser prou sovint això i crec que hauria de passar: treballo a preu fet i m'importa gota ensatar-me els ous de tant rascar. Així que ja pot començar la reunió de pastors. Però, sempre les mateixes converses? Ja fas pell morta! I esgotades aquestes començaran els acudits, des d'aquells poca soltes sobre les patates del Papiol (que són vermelles per dintre i amb pèl a tot vol) fins als de... l'EUGENIO! Si home, aquell home que vestia de negre, acompanyat d'un cigarret i l'inseparable cubata, i que seriós com un cagarro [Mira tu, similar al gerent d'on treballava abans, però aquest no feia gota de gràcia] començava a recitar a ritme de saben aquell que diu uns acudits que dits per mi matarien un gat d'avorriment.
Així doncs, de la reunió de pastors d'ahir em quedo amb el revival de l'Eugenio. Us deixo, per tant, un vídeo [cortesia youtube] del mestre i un enllaç per si us heu quedat amb ganes de més.
Etiquetes de comentaris: Engreix, Freakshow
posted by [o Rei] Ferran @ 00:37, No comment,
"Canela" fina.
diumenge, 20 d’agost del 2006
Ara quan cuino no uso aquesta mena de condiments, però anys enrere m'eren força habituals. Condiments que quedaren per casa força temps i un dia la meva àvia, fent menjar, en va abastar de l'armari un d'aquests que ja havia quedat arraconat. Canela llegia ella i, per comprovar si encara era bona, se la va posar a la boca i, al cap de poc, el meu avi se la troba asseguda a la cadira vermella com un tomaquet. Pobre dona, doncs no duia ulleres i no va poder distingir la canela de la caiena i, pel que es veu, en va rosegar un bon tros. Jo quan vaig saber l'afer em vaig fotre un fart de riure. -Llàgrimes com cigrons hauries de plorar i no pas riure- En deia el meu avi mentre jo li responia que també plorava de la gràcia que em feia.Però Déu estova amb un bastó i fa gota de remor: ahir, al bar, els cuiners em van preparar una pizza picant... i força picant. M'hi van cardar almenys set caienes! Dic almenys perquè una me la vaig cardar sencera i fou la que motivà el meu treball d'arqueologia sota el formatge buscant les set meravelles. Jo treia foc pels queixals [com el d'ahir] mentre ells em guaitaven per la porta. Si, també vaig riure, perquè he après de riure'm de mi mateix, però creieu-me que llàgrimes com cigrons ja en va baixar alguna. I és que no et pots cardar mai de ningú sense que te la foti algú altre? Quins pebrots tu, mig món se'n carda de l'altre mig. Ja els hi jo dic (de bon rotllo) sempre: sous uns zza-man. [O sigui, uns maricons]
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 19:00, No comment,
Dies.
dissabte, 19 d’agost del 2006
Aquesta setmana és l'equador de l'agost, una setmana que, com els dijous, està al mig del full del calendari; una setmana i mes que tinc ganes d'acabar per veure com s'acaba la meva feina de temporada. Ja li veig el cul a la mona; comptant avui queden vint-i-tres dies. Quin estiu més llarg! Mai he fet vacances a l'estiu i l'enveja que em donen els que en tenen em fa beneir vagues d'Iberia, Renfes i, sobretot, les pluges i el bon [mal] temps que està fent aquest agost... Ja sé que treus foc pels queixals com el de la foto, però a l'igual que acabada la festa major el drac que també en treu reposa en son cau, aviat faràs igual. Ànims noi!Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 19:22, No comment,
Puticlub.
dimecres, 9 d’agost del 2006
Molts moments de la nostra vida van associats a cançons. Moments especials adobats amb música. Però, desgraciadament, també la publicitat fa que associem aquestes melodies al seu espot i, en conseqüència, cada cop que la tornem a sentir no la sentim com aquella primera vegada tota despullada de propostes comercials. D'aquesta manera associarem algunes grans peces a electrodomèstics o d'altres estris, per exemple. [I si no us poso més exemples és perquè no miro la televisió]
Però n'hi ha un que gràcies a això gaudeix d'un dubtós prestigi aquí a Girona. Es tracta del senyor Barry White i la peça my first, my last, my everything i un anunci repetit moltíssimes vegades a la televisió local gironina a altes hores de la matinada. Tot i que fa temps que el canal gironí va abandonar la temàtica relacionada i probablement l'anunci, he pogut comprovar com el record perdura i s'associa aquesta cançó a una coneguda casa de putes de la demarcació. Només fa falta que sonin els compassos inicials de ta ta tararà tatararà ra i tothom digui... La Luna!
I això que com deia abans fa temps que televisió de Girona ha abandonat la temàtica de les berreries, tot i que el relleu l'haurà pres algú altre. Doncs jo pregunto als que sigueu de la demarcació: us sona aquesta cançó o sóc jo que sóc un cap de trons?
[Mira tu, el pròxim dia parlaré d'un anunci que també l'acompanyava sobre una dona que jugava amb un carbassó]
Etiquetes de comentaris: Engreix, Freakshow
posted by [o Rei] Ferran @ 20:17, No comment,
Foc.
dilluns, 7 d’agost del 2006
Era l'any 1988 quan des de la finestra de casa veia el foc cremant el Quermany, la muntanya de davant a casa per la banda de gregal. Jo tenia encara no deu anys i durant uns quants més la vaig seguir veient erma, rivalitzant amb el Montgrí a tramuntana. Tot i refer-se en aquests últims divuit, no la recordo tal i com la veig veure de menut; el Quermany no rivalitzava amb el Montgrí, muntanya que també es va cremar fa poc, sinó amb les de ponent, que són les gavarres amb Llofriu a la seva falda: abundants d'arbres i verdor, només trencades pel camí de la línia elèctrica. Els senyals de foc perduren allà on passen. Quants anys fan falta perquè es recuperi un lloc cremat? El Montgrí que he anomenat abans i, com el seu nom sembla anomenar, encara és gris i no ha recuperat aquella gota de verdor que tenia.
Però el foc és cruel i no s'atura. Cada any la mateixa cançó. I aquests últims quatre dies a l'Empordà i en diferents focs s'ha cremat una superfície de més de 2000 CdF [Camp de futbol: unitat moderna de superfície no estandaritzada de la qual vaig parlar l'altre dia]. La mà de l'home sembla estar darrera aquests successos. Que passarà si segueixen cremant més boscos, ara que encara no ha acabat l'estiu? Al final entre això i la especulació urbanística que trinxa el territori no ens quedarà res, tret de fotografies que l'immortalitzaran o els escrits d'en Pla.
PD: I ara que menciono això de la especulació urbanística, us deixo la postal que m'han enviat els de Salvem l'Empordà i el pla director que diuen que ha de permetre la construcció de ves a saber quina barrabassada.
Etiquetes de comentaris: Politicastre
posted by [o Rei] Ferran @ 17:21, No comment,
Això és una casa de putes!
dissabte, 5 d’agost del 2006
Mira tu. Avui va de cases de putes. Però no us confongueu, no parlo dels prostíbuls en sí, sinó d'empreses que adopten tal nom a mode d'adjectiu. Si, l'empresa o empreses on cadascú de nosaltres treballem, incloent-m'hi jo, servidor de vostès, ha sigut qualificada amb més o menys contundència i/o certesa (independentment del nombre de vegades que s'hagi fet) com a casa de putes.I perquè anomenem així a totes les empreses? És potser perquè associem els bordells al desordre i a la rauxa i, senzillament, tothom fa el que li surt dels collons, dit amb finesa? Clar, doncs servidor a una casa de putes, d'anar-hi, ho faria per plaer; associat al treball poca relació tindria al gust. I això independentment del fet de que et donin pel sac, metafòricament (o no) parlant, motiu que si explicaria el fet d'usar la qualificació bordellera.
Es que certament encara estic un xic emprenyat del lloc on treballo ara. Resulta que, a més de cobrar fins passat uns quants dies del primer de mes, em toca desplaçar-me fins a Palafrugell per recollir un sobre carregat de bitllets menuts. Au, així la pròxima vegada aniré a treballar a una casa de putes que hi ha aquí a mig camí de la Bisbal i Corçà. Almenys allà hi trobaré plaer. I espero que el plaer no em suposi menjar els cigrons lligats amb una estatxa per no perdre'ls pel camí.
Etiquetes de comentaris: Engreix, Freakshow
posted by [o Rei] Ferran @ 16:49, No comment,
Pluja (2).
dijous, 3 d’agost del 2006
Si. Avui torno a parlar de pluja. No em refereixo a la d'avui, que han sigut quatre gotes mal comptades, sinó de la que he sabut que ha caigut, via Diari de Girona, a un poble francès on va ploure quelcom diferent a l'aigua: Va ser en un casament, i per celebrar-ho es va tirar un curiós confeti fet amb bitllets d'euro. Si senyor! Com dic sempre, hauria de ploure bitllets, que la gent sortís al carrer i un cop tots fora, ploguessin rodes de moli. I de canto, no fos que algú passes pel forat.Etiquetes de comentaris: Freakshow
posted by [o Rei] Ferran @ 22:49, No comment,