Carn fresca.
dilluns, 21 de novembre del 2005
- Lloat siguis pollastre, tu ara que ets lliure; doncs als teus companys els espera mal destí: el de ser devorat per una raça de morts de gana! -
Encara recordo la nit per la qual vaig tenir aquesta lucidesa, tot i que no va ser pas la primera vegada que havia vist allò, sinò una més: un camió carregat d'aviram va perdre un pollastre mentre marxava cap aquella fàbrica del costat de casa meva, on uns immigrants, pagats a preu de parrac a canvi de papers, els havien d'esplomissar. Doncs vana esperança fou la meva, ja que el pollastre, criat en captivitat, no aniria enlloc; l'endemà era allà mateix, pla com un segell. Tot i la tragèdia que va patir el fugitiu, ell va ser afortunat... perquè va ser lliure i va acabar en llibertat.
Aquest record m'ha vingut ara i aquí, a la carnisseria, on un conill esbudellat i embolicat amb cel·lofana, em guaita amb els ulls ben oberts i mostrant cara de terror. Ell m'ha fet adonar d'on estava, car els pollastres escaparrats resten encongits igual que quan van ser concebuts. Carn llescada, processada, embotits... Tot un espectacle que mirat superficialment seria joiós però, arribat al meu punt, horrorós; talment com funesta cursa de braus on a l'animal li lleven la vida sense pietat. Tot això em deprimeix!
Tanmateix no em voldria fastiguejar gaire. Sé que és un rebuig passatger; no dec ser prou figaflor per esdevenir vegetarià... Dit això i deixant les bajanades de banda, me'n vaig aquí al costat a fer una cervesona i uns taquets de pernil que m'alegrin la cara. I que quedi clar que no acostumo a afogar les penes (altrament misèries) al bar.
[Realment l'home té tant de racional com d'animal(ot)]
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 12:29,
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada