Des de l'orient.
dissabte, 29 d’octubre del 2005
En les aigües d'un llunyà oceà, a l'altre extrem del món, surtien a la superfície amenaçadors individus; aquelles aletes de tauró eren els periscòpis de temibles submarins que atacarien sense pietat a tot aquell que gosés navegar pel tèrbol oceà. Els torpedes, allargats com palets de surimi, creuaven les ones fins a impactar amb les fragates; el foc i la destrucció envoltava aquells bucs i soldats, mentre es cargolaven com gambes amb gabardina.
I no és pas millor la situació a terra. Aquí la batalla és de tots contra tots. Les vedelles ja han embogit i el seu retrocés sobre el mapa no s'atura; a la seva contra tenen un exèrcit de porcs pestilents, els quals també conten les baixes a centenars... Aquí hi ha una atmòsfera moribunda, mentre la sang es seca sota un sol de justícia i queda presa com salsa de soja. És l'aroma d'una existència agredolça. Mentrestant les rates, grosses com conills, corren entre aquelles restes mortals amb la boca plena de cucs.
Però el perill no s'acaba aquí, ja que el cel és un altre front de batalla; són els pollastres voladors, kamikazes portadors d'armes biològiques, qui faran la labor d'acabar amb tot allò que belluga... I després... que quedarà després de la batalla?
***
Doncs mira tu, despres d'aquesta anada d'olla ho tinc claríssim. No tornaré anar MAI MÉS als restaurants xinesos. Quin fàstic! [perquè encara m'enrecordo del sopar en un d'aquests llocs l'any passat, per fires a Girona (en aquesta mateixa època, vaja) i no tinc ganes de repetir, i crec que més d'un tampoc]
PD: i me n'oblidava, i passeu-ho bé per fires. Salut i foça al canut!
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 20:22,
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada