Performance nadalenca.
dissabte, 31 de desembre del 2005
Ja fa uns dies vaig poder contemplar un afer a l'enrenou de com un individu va decidir fer la gracieta amb la fotocopiadora i, fent valer aquella frase d'anar per llana i tornar esquilat, va resultar ser ell la víctima.Doncs bé, en la mateixa font on podem trobar aquest indiscret video corren diverses bajanades i frikisme en estat pur. Un exemple seria la performance nadalenca d'aquests il·luminats cantant el ding-dang-dong. Ve amb el segell de garantia de servidor; cliqueu, ja que no té desperdici.
PD: I bon any a tots, que me'n descuidava.
posted by [o Rei] Ferran @ 21:00, No comment,
Aniversari.
dijous, 29 de desembre del 2005
I com passa el temps! Demà el que fou autoregal d'aniversari en forma de telèfon mòbil complirà un anyet. Ell va vindre a substituir el buit que deixà el malaguanyat nokia 3100 després d'una turbulenta conversa telefònica; altrament va ser el millor telèfon que he tingut, contrastant amb el mediocre siemens c45 que vaig comprar simplement perquè estava en català.Entre les relíquies que guardo a l'armari hi ha l'encara posseïdor del rècord [un ericsson T10] amb un any exacte; va morir a la platja de Calella quan fent un salt des d'una barca cap a la vora, l'andròmina en qüestió, va caure i beure aigua a morro. També entre ells tenim un que va morir després de la dura tortura a base rebolcades i remullades; treballant amb això dins la butxaca mal destí li podia esperar. Tampoc em voldria oblidar d'aquell llargarut que vaig deixar al no cabre'm a la butxaca i, de ser més flonjo, l'hauria tallat a rodelles i me l'hauria menjat tal i com la llangonissa que semblava.
Doncs com deia, demà la cosa aquesta, el meu autoregal d'aniversari del passat any, farà el primer. PER MOLTS ANYS! [I que així sigui que em vas sortir molt car]PD: Si, ja sé que s'escriu llonganissa i no llangonissa segons en Pompeu aquell, però jo ho escric tal i com ho he sentit sempre a Palafurgell. I penseu que ho he sentit igual a tots els pobles de la vora, des de Culonge fins a Tarruella.
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 20:00, No comment,
Escudella.
diumenge, 25 de desembre del 2005
[I qui em negui aquest fet és que només pren sopa de sobre]
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 14:17, No comment,
Un [altre] cafè.
divendres, 16 de desembre del 2005
Ja fa uns dies vaig exposar els motius pels quals em decantava pel tallat enlloc del cafè sol. Però no vaig dir com el volia... Si home, un cafè esguerrat i encara hi poses exigències!
Doncs mira, ves, jo el vull amb un got de vidre, com el cigaló. Res de tasses ceràmiques, gruixudes de paret i amb forma cònica (curosament estudiada per contenir la menor dosi possible i que això no ofengui la sensibilitat de l'usuari) ni tasses estilitzades ni pijeries: vull gots ratllats i semitransparents que denotin tenir solera! I ja que de pijeries parlo, tampoc vull que mi cardis la escuma de la llet; aquell dit que redueix encara més la meva tan necessaria dosis de cafeïna; doncs la odio: no té gust a cafè ni a res; al final l'acabo apartant al platet, una desafortunada acció que embrut el got i, posteriorment, em riellarà a la roba.
Això si, que sigui CALENT, MOLT CALENT. [i ja procuraré no xarrupar gaire, o almenys no fer-ho com aquelles dones que surten a altes hores per determinades televisons locals]
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 14:06, No comment,
Bandera.
dilluns, 12 de desembre del 2005
No me'n vaig donar compte de que hi era, però el que tenia al costat, que també la va veure, proposava que la deixessin allà penjada...
... però quan va acabar la manifestació contra la MAT se la van endur.
Etiquetes de comentaris: Fotografia, Politicastre
posted by [o Rei] Ferran @ 23:52, No comment,
MAT
diumenge, 11 de desembre del 2005
Manifestació contra la MAT a Girona...
Mols diran que som d'aquells que diem no a tot, però crec que ens han vist cara de burro [català] ...
I, com a cosa curiosa; fixeu-vos amb el que han reciclat els de la CNT per fer la pancarta. No sé, em recorda quelcom...
En definitiva, seguim trinxant-ho tot en nom del progrés! Que n'arribem a ser d'estúpids.
Mols diran que som d'aquells que diem no a tot, però crec que ens han vist cara de burro [català] ...
I, com a cosa curiosa; fixeu-vos amb el que han reciclat els de la CNT per fer la pancarta. No sé, em recorda quelcom...
En definitiva, seguim trinxant-ho tot en nom del progrés! Que n'arribem a ser d'estúpids.
Etiquetes de comentaris: Fotografia, Politicastre
posted by [o Rei] Ferran @ 21:48, No comment,
Una de cafè.
divendres, 9 de desembre del 2005
Un tallat. En alguns racons de món se li diu cafè tacat; poc que s'equivoquen, doncs aquesta és una manera d'esguerrar un cafè. Diuen els experts que s'ha de degustar (ull, que degustar no és el mateix que beure) sol i, de sucre, gota. Però, algú de vosaltres ho ha intentat? Tallat en mà i assegut en un bar quasi bé solitari m'ho estava rumiant, però sóc interromput per algú preguntant-me si pot agafar el diari.
-Ai, és teu? Perdona. I, no em deixaries mirar un moment el número dels cegos i el que va fer el Barça ahir?- Sense comentaris, m'ha trencat la càbila. Ara ja no recordo on m'havia quedat. Sé que pensava en quelcom superficial; la meva vista ho intenta cercar en algun racó d'aquella cova però, desafortunadament, no pot evitar guaitar a un bacó empresonat al cos d'un home que està assegut a la barra. Ves per on, s'està fent la manicura! -Vinga noi, - penso - treu-te les sabates i continua. Sense vergonya, com si estiguessis a casa. -Bé, crec haver trobat el fil mentre sento baixar el marro gola avall. Parlava de cafè i com seria beure-me'n un de sol i sense sucre, tal i com els il·luminats (perdo, experts) aconsellen. Però realment em costa d'imaginar! Quins pebrots, oi? Sé que en un cafè de qualitat apreciaria tot l'aroma, matisos i força, però en el cafè vulgaris, una merda de torrefacte, l'únic matís apreciable seria la sensació aquella que puja per l'esòfag fins convertir-se en vasca i que, quan torna a baixar, es tranforma en potent laxant capaç de netejar-te fins l'últim racó dels budells.
Doncs bé, el dia que sàpiga que on estic puc trobar una petita dosis de cafè bo a preu d'or comprobaré això que he rumiat abans. Fins aleshores seguiré embrutint aquells cafès infernals per suavitzar els temuts efectes secundaris, tot i que massa sovint ja trobo el que he dit abans: una petita dosis de cafè a preu d'or, però mancant-li el qualificatiu bo.
posted by [o Rei] Ferran @ 22:38, No comment,
Aigua senyor! (que de vi ja en venen).
dimarts, 6 de desembre del 2005
En temps de sequera és molt fàcil trobar consells bàsics per l'estalvi d'aquest recurs. Bàsicament et diuen, d'una manera molt subtil, que no obris la aixeta; així et diran les aixetes no perdin, que no et rentis les dents amb l'aixeta oberta, que quan rentis els plats no deixis circular l'aigua, etc. No t'ho prohibeixen pas, faltaria menys! Simplement et recomanen que te les empesquis com puguis per dutxar-te sense obrir l'aigua; per contra, ells troben mètodes dissuassoris com ara allò dels cànons a aquella factura que periòdicament neteja la nostra poc sanejada economia.
I mentre avui observava mon veí, emplenant almenys una dotzena de garrafes a la font d'aquí davant, m'imaginava la conversa basada en el comentari anterior. Com aniria la conversa? Sincerament seria molt difícil imaginar-s'ho perquè l'home quan parla no se l'entén de res; tanmateix estic convençut de que incidiria en el fet que aquesta aigua prové d'un manantial alimentat pel riu que passa per aqui baix.
- Ostres! Vol dir que no esta molt avall l'Onyar? Jo crec que aquest manantial neix a la Plaça del Vi! [pels que no sigueu de Girona, aquesta és la plaça de l'Ajuntafems]
- No caram, d'allà no. Si fos així no tindria dotze garrafes aquí, sinò dotze porrons!
- Home, jo em referia que...
- Miri escolti, siguem realistes: aquesta aigua de manantial és molt bona i fresca, o sigui que me l'emporto. I pensi que vosté hi està també en el seu dret.
Llavors tallaria la conversa i seguiria fent camí sense poder evitar pensar si realment el manantial és natural o propietat d'una empresa que cada final de període i de manera rigorosa li parla de tu a tu a la alcaldesa tot dient-li: Anna, paga'ns.
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 23:16, No comment,
Constitució.
Si! Vull que s'aprovi una nova Constitució, és imperatiu i s'ha de fer ja! D'aquesta manera m'apunto al corrent generat per polítics i alguns il·luminats (altrament dits il·lustres o personalitats).
I perquè? Doncs mira tu, jo a l'igual que la majoria desconec el perquè, com igualment desconec el que diu; però pujo al carro d'aquells que tan ho volen per millorar-la i/o destruir-la com per donar cabuda a la nouvinguda Elionor [que no és d'Aquitània sinò de per allà Astúries].
No en tinc ni idea, no, però si motius clars: així, el dia que s'aprovi el nou text ens tocarà moure el seu dia del calendari i podrem gaudir el populatxo més estúpid i ignorant de la realitat d'una de les virtuds constitucionals: o sigui, un autèntic pont de cap de setmana i no pas la collonada que periòdicament es repeteix i, de no manegar-s'ho correctament, ens fa treballar dia si dia no com aquest any. Espavileu-vos doncs, que sinò encara s'aprovarà el pròxim 6-D i ens quedarem igual.
***
PD: sé que l'escrit d'avui és una poca-soltada de l'alçada de la polla-Agbar [ans es deia d'un campanar, però els temps moderns...], però estic més que convençut que realment això és el que més importa a la majoria de la gent.
[ara buscava imatges al google per il·lustrar a la Elionor aquesta i m'ha sortit imatges d'hermoses princeses que algú les desitjaria per reina]
Etiquetes de comentaris: Politicastre
posted by [o Rei] Ferran @ 14:17, No comment,