Si la fi i al cap... m'omple.
dimarts, 29 de novembre del 2005
De fet odio el futbol. Mai m'ha agradat i si l'he arribat a seguir ha sigut gràcies a la corrent que em voltava i impulsava. Llavors, un dia de lucidesa, em vaig adonar de que aquesta passió era postissa. Me l'havia endossat la televisió; un golàs amb canyo inclòs. No solament el bombardeig massiu a base de futbol em va remolcar, sinò que, a més, em va fer embarcar en un equip concret...
Doncs si. M'avergoneix dir-ho, però jo sóc un dels milers de nens d'aquest país que han après a cantar allò de tot el camp ans que el cop de falç; fins i tot abans havia après aquella de l'incendi a Madrit. Només pensar-hi em ventaria un bon cop a la testa i amb la falç em...
Ja he vingut a dir el motiu pel qual m'agradava el futbol: el bombardeig mediàtic. Però crec que involuntariament també ho feia per acostar-me a l'altre gent o no aillar-me; una mancança de personalitat, possiblement. Sortosament el meu cap va reaccionar arraconant aquesta passió absurda cap al racó dels mals endreços. Però es va deixar la quiniela, aquella aposta futbolera que també feia [faig] i comentava; Tanmateix he de reconeixer que això m'emplena un xic més: aquesta setmana he cobrat 164.02€...
[Pessetero jo? Beneits que sou! O poster en Ronaldinho treballa per amor a l'art?]
posted by [o Rei] Ferran @ 23:20, ,
Cap problema.
diumenge, 27 de novembre del 2005
I vet aquí això que tenia perdut a les golfes de mon terrat, o sia, en un racó de la memòria. Generalment allà se m'apilonen records més o menys interessants; en molts casos, no és més que un abocador d'idees nefastes i projectes que baixaren claveguera avall. Però a part menys lúgubre hi viuen records més agradables i bajanades diverses que m'ensenyen a viure.
Un exemple pot ser aquest diagrama de flux que vaig veure penjat en alguna empresa i en llocs de reunió social (altrament dits bars). Si, ja ho sé. Cap persona amb un dit de sensatesa tindria en compte aquest diagrama reconstruit a partir de records difosos i basat en la lucidesa d'un tocat de l'ala, però jo he après amb el temps a riure'm de tot i, aquest diagrama, l'he pogut reconstruir perquè el tinc assumit.
Menjar merda? Mil milions de mosques no s'equivoquen? Doncs ves passant que jo t'espero aquí amb el meu entrepà de pernil i la volldamm. Els problemes jo els supero amb (la meva) filosofia... Com diu mon pare, la merda, a casa dels altres!
[Hakuna Matata!]
posted by [o Rei] Ferran @ 23:52, ,
Carn fresca.
dilluns, 21 de novembre del 2005
- Lloat siguis pollastre, tu ara que ets lliure; doncs als teus companys els espera mal destí: el de ser devorat per una raça de morts de gana! -
Encara recordo la nit per la qual vaig tenir aquesta lucidesa, tot i que no va ser pas la primera vegada que havia vist allò, sinò una més: un camió carregat d'aviram va perdre un pollastre mentre marxava cap aquella fàbrica del costat de casa meva, on uns immigrants, pagats a preu de parrac a canvi de papers, els havien d'esplomissar. Doncs vana esperança fou la meva, ja que el pollastre, criat en captivitat, no aniria enlloc; l'endemà era allà mateix, pla com un segell. Tot i la tragèdia que va patir el fugitiu, ell va ser afortunat... perquè va ser lliure i va acabar en llibertat.
Aquest record m'ha vingut ara i aquí, a la carnisseria, on un conill esbudellat i embolicat amb cel·lofana, em guaita amb els ulls ben oberts i mostrant cara de terror. Ell m'ha fet adonar d'on estava, car els pollastres escaparrats resten encongits igual que quan van ser concebuts. Carn llescada, processada, embotits... Tot un espectacle que mirat superficialment seria joiós però, arribat al meu punt, horrorós; talment com funesta cursa de braus on a l'animal li lleven la vida sense pietat. Tot això em deprimeix!
Tanmateix no em voldria fastiguejar gaire. Sé que és un rebuig passatger; no dec ser prou figaflor per esdevenir vegetarià... Dit això i deixant les bajanades de banda, me'n vaig aquí al costat a fer una cervesona i uns taquets de pernil que m'alegrin la cara. I que quedi clar que no acostumo a afogar les penes (altrament misèries) al bar.
[Realment l'home té tant de racional com d'animal(ot)]
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 12:29, ,
Passa-ho.
dijous, 17 de novembre del 2005
Etiquetes de comentaris: Politicastre
posted by [o Rei] Ferran @ 22:41, ,
La benemèrita.
dimecres, 16 de novembre del 2005
Sabeu aquell de la guàrdia civil que anava per... Ostres! Però, si no hi ha ningú al cotxe aquell! Com és? Doncs [segons informen aquesta gent] que la grua se l'endú per voler ser massa vius. Si, és tant dolent com volgueu, però a mi em fa gràcia.
[I a veure si demà dic quelcom més interessant, snif]
posted by [o Rei] Ferran @ 22:01, ,