La gioconda
dilluns, 13 d’abril del 2009
I vet aquí com la cacera de la imatge....
*
Etiquetes de comentaris: Fotografia
posted by [o Rei] Ferran @ 01:58, ,
Vaga 19M
dimarts, 17 de març del 2009
Diuen que el 19 de març hi ha vaga per les incontables maragallades. Aquí teniu que n'opino jo de la política del departament!!
I penseu que aquest és un cartell imprimible A4!
*
Etiquetes de comentaris: Politicastre
posted by [o Rei] Ferran @ 22:28, ,
Ésser anònim
dilluns, 12 de gener del 2009
Et veuen. Estan a cada cantonada; a la parada d'autobús, al caixer automàtic; als prestatges del supermercat i a l'entrada de l'aparcament. Són diminutes i invisibles als nostres ulls encegats. La tinc al davant; la seva lent m'enfoca.
Silici. Matèria prima per a fer transistors. El meu nom ha passat per allí un cop o potser dos; ha sigut repetit tres milions de vegades per segon. El meu nom i, possiblement, el teu, amic meu.
Saben què fas a cada moment. Quan aniràs de ventre i quantes vegades cardes [o no] a la setmana. Ets una persona anònima? Sí, ho som, però he comprovat en la meva pell que potser no tant com ens creiem!
*
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 10:56, ,
Openoffice 3.0
diumenge, 19 d’octubre del 2008
Segurament algú de vosaltres em preguntarà la raó per la qual corren dos OpenOffices al mateix temps i de versions diferents. Bé, el motiu rau en la meva pretensió de tenir un OpenOffice a la memòria USB per poder-lo usar en altres ordinadors amb SO Güindows, especialment en els ordinadors de la UdG. De fet, en aquella institució, el software lliure els fa urticària, tal i com he constatat després d'enviar diversos treballs en format ODF (ISO 26300) i que em fossin refusats perquè no sabien què eren (només un parell de professors els van acceptar), a banda d'alguna discussió que vaig tenir, es clar.
Però, el procés que he seguit per tenir l'OpenOffice a la memòria USB no ha sigut el correcte. El que he fet ha sigut descarregar la versió Güindows, executar-la amb el wine i esperant poder escollir per directori la memòria. Però a la pràctica me l'ha instal·lat a l'ordinador i és executable a través de wine. En voleu més? Doncs mira tu, s'integra a l'ordinador d'una manera que fins i tot tinc l'arrencada ràpida al quadre i unes altres opcions al menú d'inici. I pels més llaminers encara us en dire una altra: l'OpenOffice de güindows corre més ràpid executat amb wine des del meu Xubuntu que no pas des del güindows, que és per on estaria pensat. Cada dia odio més el Güindows!
També he de dir que l'havia baixat per saber com era després de la propaganda que se n'havia fet, però l'opinió superficial del producte és que no n'hi havia pas per tant. Jo el vaig començar a fer servir des de les primeres versions 1.x i ja llavors el vaig trobar BEN BO, i fins i tot vaig aparcar el M$ Office. I d'això en deu fer uns 7 anys! Potser en un principi em va semblar més complicat d'usar que el M$ Office, però no era pas veritat: el que passa és que són dos productes diferents i potser per fer la mateixa acció es segueixen altres passos i això no implica més dificultat, sinó adaptació o coneixença. És, per descomptat, un producte madur.
PS: El OpenOffice el tinc també a la memòria. Per grabar-lo allà he copiat la carpeta que es troba a ~./wine/drive_c/Program Files/OpenOffice.org 3/ a la memòria directament. Només em queda provar que funcioni en un ordinador on no hi sigui dit programa. Igualment us notifico que la direcció on he trobat la versio 3.0 és en aquest enllaç.
*
ACTUALITZACIÓ: Per començar us he de dir que el sistema que he fet per portar un Openoffice a la memòria portàtil no funciona. Per altra banda, he vist gent que ha tingut problemes amb el corrector ortogràfic de català. Cap problema: aneu a aquest enllaç i us podreu instal·lar el complement de diccionari; després tanqueu tot l'openoffice, inclús aquell quadre minimitzat al costat del rellotge de l'escriptori.
*
Etiquetes de comentaris: Software
posted by [o Rei] Ferran @ 20:42, ,
Hipocondria
diumenge, 14 de setembre del 2008
Diu que la hipocondria és el trastorn mental caracteritzat per l'ansietat respecte a la salut pròpia i per la tendència a exagerar els sofriments reals o imaginaris (Enciclopèdia Catalana). I potser aquesta patologia, de caire més aviat psicològic, la pateix tothom. Per què? Doncs mirin vostès, de manera regular es van catalogant i descobrint noves malalties; més exòtiques i estrafolàries; unes que suposen trastorns físics i d'altres mentals; unes que són adquirides i d'altres que són hereditàries... N'hi han per dar, per vendre i per preocupar-se'n de si som un número més. De fet, el pròxim pas són malalties a la carta, escolti!
Així per exemple, i en tant que hereditàries, és fàcil que relacionem caps, i pel fet que un avi nostre va morir de determinat mal, un es miri les berrugues i taques de la pell com si d'una macabra herència es tractés. I en cas que amb la família pròxima o llunyana no em féssim prou, tenim la possibilitat d'establir paral·lelismes amb amics i coneguts. Diguem que aquestes relacions i maquinacions acostumen a tenir lloc en converses sobretaula, al cafè i, per descomptat, en les sales d'espera dels hospitals i consultoris, on nomes es parla de llagues.
En voldran més els senyors? Si els fa mal quelcom, passin vostes mateixos per la vicipaedia (o viquipèdia) i exposin els seus símptomes. Molt amablement seran notificats dels possibles mals de què vostès pateixen, de tal manera que quan vagin al metge seran atesos amb major agilitat; han de tenir vostès present que en cinc minuts de visita no es poden fer miracles com si de Lourdes es tractés. El miracle ja l'obrarà aquella recepta d'ibuprofè o paracetamol, substàncies modernes per a la gent modena que tot ho poden. Ei, i que consti que la Seguretat Social no us deixarà pas morir; ara bé, tampoc us deixarà viure.
*
Etiquetes de comentaris: Reflexió
posted by [o Rei] Ferran @ 15:17, ,
La Filomena
divendres, 12 de setembre del 2008
Allà baix als astilleros Filomena se'n va anar
Amb un jove barquillero que l'ensenyés a nedar
Quan va ser a dins de l'aigua li van venir tremolins
En veure que el barquillero... la ficava tan endins!
Hi ha un refrany que diu així:
Filomena, Filomena.
Que de porc i de senyor,
Se n'ha de venir de mena
Filomena Filomena!
Tal com diu la Filomena del descans dominical
Encara que les portes tanquin a ella no li fa cap mal
Puix al pis on ella habita hi ha un adroguer
Que li dóna pel darrera... tot el que ha de menester!
La Maria carnissera que s'està al carrer del call
Va dient tota riallera que ella té ven el millor tall
Té unes cuixes que enamoren d'allò que en fa tan desig
Però el què té millor encara... és el tall rodó del mig!
I una noia boniqueta que sopava a cal Trempat
Demanà un plat de sardines i també dos ous al plat
I amb 'aquell tip de sardines satisfeta n'ha quedat
La sardina la té a dintre... però els ous no li han passat!
Un dia la Filomena que dormia en calçotets
Se n'anà la seva mare i esquerdà els calçotets
Jo que li enfilo l'agulla amb una cara de traïció
I ella em diu ves amb cuidadu... no fos que es trenqués el fil!
La Pepeta verdulaire diu que té un judici oral
Per tirar-li una patata al cap d'un municipal
L'advocat de la defensa creu tenir-ho tot perdut
Perquè això de la patata... és un assumpte molt pelut!
I la peixatera grassa que està refeta com un sol
Que de tota aquesta plaça tinc el peix que vostè vol
Amb aquest de color lila jo voldria un bacallà
Però quan li entra la sardina... és com més contenta està!
A Llaés n'hi ha una vídua que té un piset molt bufó
una porta del darrera i l'altre vés a saber on
Va a solucionar un assumpte de visites a Belgrad
Ja li entren pel darrera... i les altres pel davant!
*
Etiquetes de comentaris: Freakshow
posted by [o Rei] Ferran @ 22:55, ,
11 de setembre
dijous, 11 de setembre del 2008
*
Etiquetes de comentaris: Fotografia, Politicastre
posted by [o Rei] Ferran @ 22:58, ,
Garrepa versus garrepa
dilluns, 19 de maig del 2008
Sabeu que passa quan dos garrepes coincideixen per assumptes econòmics? Si, em refereixo al fet que un garrepa vol aconseguir el màxim de benefici i l'altre, a l'hora de pagar, s'estira menys que el porter d'un futbolín. Doncs el desenllaç és similar al d'una guerra de titans. Despropòsits, retrets, renecs i d'altres verbalitzacions són l'arma de cadascun.
L'inconvenient és que jo treballo en una empresa que són uns garrepes i li toca a servidor fer de tità. Mentrestant, els encarregats se'n renten les mans; potser perquè els fa pudor d'orins la mà de tant rascar-se la [cosa que hi ha sota de la] panxa.
*
Etiquetes de comentaris: Engreix, Reflexió
posted by [o Rei] Ferran @ 21:27, ,
Maduixes
dimarts, 15 d’abril del 2008
No en tinc pas cap dubte. Les maduixes són la millor fruita que mai he menjat. Però atenció, ja que em refereixo a les maduixes de l'hort de l'avi. Oh senyor! Allò sí que eren maduixes, tu! Menudes com la punta del dit petit, allà s'hi concentrava un tresor de dolçor. Menjades a tall de mata, espolsant la terra in situ i netejant-les, si feia falta, amb una escopinada. I quan s'acabaven a l'hort de l'avi, cap al del veí, rebolcant-se per terra com si d'un exercici militar es tractés. Però avui a l'hort de l'avi només hi ha romegueres i al del veí hi han florit grisos pisos que no es venen ni a fum de pebrots.
I el succedani d'aquelles maduixes d'ahir avui s'anomena maduixot: una fruita grossa com el dit, amb una textura similar a la d'un suro, insípida com una coca-cola sense Bacardí i collides per immigrants que potser també les han rentades a base d'escopinades. Al supermercat ja saben que no valen un ral aquestes maduixes i te les venen amb nata d'esprai perquè tinguin més bon gust. Però la nata d'esprai tampoc val mig ral. Una altra possibilitat és banyar-les amb moscatell perquè tinguin bon gust, però esgarrar un bon moscatell per adobar un suro-maduixa és un crim.La solució, pel que veig, passa per plantar-les al terrat de casa meva. Un test, terra, maduixes i regar-les. Tothom ho pot fer. Potser la producció serà limitada a poques unitats, però aquestes sèries limitades són les que es paguen a preu d'or. I el moscatell que he dit abans, me'l beuré amb unes figues seques i panses: grana de capellà, que en diuen al meu poble. I que déu ens perdoni per ser tan barrufets mentals, amén!
*
Etiquetes de comentaris: Engreix, Reflexió
posted by [o Rei] Ferran @ 18:42, ,
Sentiment
dimarts, 1 d’abril del 2008
Ja ho diuen tu! Les coses s'ha de fer amb amor i amb sentiment. Ens hem d'impregnar de joia cada matí quan ens llevem. Estimar al veí que s'ha passat la nit roncant com un porc i tirant-se pets, l'un darrera l'altre; ser sentimental amb el despertador i acaronar el seu botó snooze per dormir uns minuts més; adorar la torradora per les torrades que et fa, malgrat que de tant en tant en faci alguna de negra com Llucifer; apreciar el gos que es caga al davant de la teva porta perquè a última hora també ho fa perquè t'estima... Sentiment! Què faríem sense el sentiment, gent?
Doncs pregunteu-li a aquest friki. El sentiment és el que realment compta tu!
*
Etiquetes de comentaris: Freakshow
posted by [o Rei] Ferran @ 22:18, ,