La visita del vell verd.
diumenge, 9 de juliol del 2006
Home, explicar coses que passen al bar no és res gaire nou. En sé d'un que fa temps que ho fa. Francament, he d'agrair algunes anècdotes que succeeixen allà, car fan més benèvola la labor; però llàstima que siguin tan poques.I això que, en aquest lloc de reunió social, hi apareix fauna molt variada: doncs aquest matí he vist... el vell verd! Poca atenció li havia parat a aquell home que anava amb un escúter i un sac de trumfes carregat [i mira que en altres temps anaven amb les mobilettes... la folli, que anomenàvem nosaltres]. Ha arribat i saludat a la cambrera romanesa, acabant la frase amb un compliment... No en fotia excessiu cas, tenia altres coses a fer jo, però n'hi anava deixant anar alguna; mentrestant, el cuiner rondava per allà i somreia. Això si, he acabat parant l'orella, i mentre li cobrava el sol-i-sombra [conyac amb anís] li ha dedicat un últim i impagable compliment: tot i que no m'enrecordo exactament del que ha dit, el que si puc afirmar és que amb gran finura ibèrica li ha vingut a dir que era una rossa de pot.
Bé, suposo que l'acció que ha fet d'entrar a la cuina per després tornar-ne a sortir deu ser la prova de que aquesta l'hi ha arribat al cor. Ha! Una mica més i em fa riure aquell bacanard. Poc que s'equivoquen quan afirmen que els bojos no menteixen [gaire].
Etiquetes de comentaris: Engreix, Freakshow
posted by [o Rei] Ferran @ 16:25,
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada