David versus Goliath.
dissabte, 14 de gener del 2006

Doncs bé, tot i no ser exactament el mateix cas, als Estats Units i via Galicia ens arriba una d'aquelles històries de batalles desiguals: la d'un home emprenyat amb un minúscul torracollons que se li cardava el peltruc i que, caçat in fraganti, va decidir donar-li sever escarment: el va llençar a la foguera. Però el ratinyol, obstinat, va decidir fer la última gracieta: arrencà a córrer cap a la casa i pagà amb la mateixa moneda al seu inquisidor cremant-li la barraca.
Aquest David si que va perdre la batalla, però Goliath tampoc va guanyar gaire en aquella partida que finalitzaria amb taules. I mentre el ratolí volava cap a l'altre barri pensava (en castellà, ja que la batalla era entre hispans): por lo que me queda de estar en el convento me cago [quemo] dentro.
posted by [o Rei] Ferran @ 09:14, No comment,
Simulacre.
dissabte, 7 de gener del 2006

PD: a partir d'avui la url serà http://senglar.blogspot.com/ enlloc de http://www.projectesenglar.tk/.Segueix operativa aquesta última, però a través la primera no tindreu el plaer de visualitzar aquells banners de contactes i de la puta granota. Per tant http://senglar.blogspot.com/ serà la url actual i a l'espera del http://www.senglar.cat/ [si les circumstàncies ho creuen oportú, clar]
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 12:32, No comment,
El dia més avorrit.
diumenge, 1 de gener del 2006
Primer de gener. Estreno aquell calendari que ja porta uns dies a la cuina i que, amb el pas dels dies, s'esgrogueiran llurs fulls fins que el pròxim afortunat que pengi d'aquell rovellat clau de darrera la porta comenci nou cicle. Estrenar-lo serà segurament l'event més memorable del dia, car aquest també és el més avorrit; llevar-se a les dues del migdia és matinar després d'una moguda nit amb ulls clucs de l'exés de cava i d'altres derivats esperitosos, però alleugerir el budell o els roncs de la panxa és prioritari, com també ho serà tornar a aquells llençols rebregats que duen a la porta del món dels somnis.
El temps sembla que s'ha aturat en els deserts carrers silenciosos, en els locals tancats i cotxes aturats. Àdhuc la televisió sembla haver-se aturat en el temps tornant a retransmetre els feixugs programes de cap d'any i aquells xanosos com ara en Buenafuente i d'altra fauna del regne freak [ja em perdonareu els seus fans, però a mi...].
Jo aviat celebrare novament dotze campanades, les que anuncien que el dia ja ha marxat. Demà serà un dia més viu i podre fer moltes coses... moltes fora treballar, que demà serà festa per mi.
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 22:46, No comment,