No em toqueu els borbons!
diumenge, 30 d’octubre del 2005
Suposo que deu ser per allò que sóc d'un altre món, però estic segur que, fins fa poc, devia ser l'únic habitant d'aquest planeta que no sabia que una princesa de per aquí la vora en duia un a la panxa, tal i com un d'aquells ous kinder...
Doncs si, no acostumo a veure la televisió però, quan l'avorriment m'abat, conecto la televisió i, a TV3 (seguint, com és habitual, la tònica de totes les cadenes ej-pañoles) ja han apuntat amb tota mena de detalls la que serà la notícia de l'any. Osti tu, no cardis! Aquests borbons es reprodueixen com conills! Però, jo pregunto: a mi que cony m'importa? De fet són una gent com una altre; viuen en una humil barraca de contrucció oficial i totes aquelles coses que afecten a les parelles joves; o dit d'altre manera, fins i tot tu i jo podriem sortir a la secció de successos!
Tanmateix si aquella pareix, demà tota la premsa anirà carregada; allà on fa poc hi havien hagut inundacions hi naixeran flors de colors, alla on queien bombes la gent sortirà al carrer saltant d'alegria... i potser el borbonet s'apuntarà a la caverna ej-pañola a lloar les bondats de l'Estatut, com ja fa temps que fan per aquelles contrades. Vaja, resaré perquè demà a l'hora del tallat el diari no dediqui masses portades ni contraportades a l'afer; seria molt trist haver de llegir la premsa esportiva... Ja em tocaran els borbons aquests!
Etiquetes de comentaris: Politicastre
posted by [o Rei] Ferran @ 21:46, No comment,
Des de l'orient.
dissabte, 29 d’octubre del 2005
En les aigües d'un llunyà oceà, a l'altre extrem del món, surtien a la superfície amenaçadors individus; aquelles aletes de tauró eren els periscòpis de temibles submarins que atacarien sense pietat a tot aquell que gosés navegar pel tèrbol oceà. Els torpedes, allargats com palets de surimi, creuaven les ones fins a impactar amb les fragates; el foc i la destrucció envoltava aquells bucs i soldats, mentre es cargolaven com gambes amb gabardina.
I no és pas millor la situació a terra. Aquí la batalla és de tots contra tots. Les vedelles ja han embogit i el seu retrocés sobre el mapa no s'atura; a la seva contra tenen un exèrcit de porcs pestilents, els quals també conten les baixes a centenars... Aquí hi ha una atmòsfera moribunda, mentre la sang es seca sota un sol de justícia i queda presa com salsa de soja. És l'aroma d'una existència agredolça. Mentrestant les rates, grosses com conills, corren entre aquelles restes mortals amb la boca plena de cucs.
Però el perill no s'acaba aquí, ja que el cel és un altre front de batalla; són els pollastres voladors, kamikazes portadors d'armes biològiques, qui faran la labor d'acabar amb tot allò que belluga... I després... que quedarà després de la batalla?
***
Doncs mira tu, despres d'aquesta anada d'olla ho tinc claríssim. No tornaré anar MAI MÉS als restaurants xinesos. Quin fàstic! [perquè encara m'enrecordo del sopar en un d'aquests llocs l'any passat, per fires a Girona (en aquesta mateixa època, vaja) i no tinc ganes de repetir, i crec que més d'un tampoc]
PD: i me n'oblidava, i passeu-ho bé per fires. Salut i foça al canut!
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 20:22, No comment,
Tri... partit?
diumenge, 16 d’octubre del 2005
Ja fa prop d'any i mig que vaig fer aquesta foto amb ma antiga càmera extraviada (vull dir que em va robar). Una imatge simpàtica perduda entre tones de bits en mon disc dur.
Com la titularieu? Tri... partit, potser?
Com la titularieu? Tri... partit, potser?
Etiquetes de comentaris: Fotografia
posted by [o Rei] Ferran @ 17:29, No comment,
Treballa tu!
dissabte, 8 d’octubre del 2005
No tinc res a fer aquests dies de vacances, però que ningú cregui que és una tragèdia; contemplar els núvols i els ocells per mi és tot un plaer. No m'estressa res, fora que d'aquí poc més d'una setmana hauré de tornar a anar a picar llaunes.
Odio les putes llaunes i odio treballar! Visca la bona vida, collons!
PD: A la foto, Maçanet de Cabrenys, que feia temps que no penjava fotos de l'Empordà
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 21:36, No comment,
Vida en parella.
divendres, 7 d’octubre del 2005
-Oh, estimat meu, no em faries pas un massatge a aquest meu coll adolorit?
-Clar que si... D'això, princesa meva, que em grataries després l'esquena que hi torno a tenir alguna puça?
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 15:42, No comment,
Petroli.
diumenge, 2 d’octubre del 2005
Jo que sóc del sector sé del mal que pateix aquest ferro d'aquí davant, però què m'importa; tan vosaltres com servidor deduireu que aquest fum blavós [simptomàtic d'un exagerat consum d'oli] és tant o més nociu pel cos que un enciam de Txernòbil.És fastigós respirar aquesta merda, tant com repugnant i vergonyant és veure que ho estem embrutint tot [com a postdata us deixo unes quantes substàncies que necessiten els cotxes per funcionar]. Em permeteu que cridi? Doncs aquí un dels meus crits de guerra:
QUAN S'ACABARÀ EL PETROLI D'UNA PUTA VEGADA, M.C.D!!!
PD: les substàncies que abans mencionava són:
- Líquids com ara olis (basicament derivats del petroli i, un cop usats, estan plens de cendres i impureses canceroses), liquids refrigerants (alcohols metílics i altres químiques igualment canceroses), de frens (desconec l'orígen), de direcció (una mena d'oli), greixos (també derivats del petroli), àcids de bateries i, per descomptat, els carburants.
- Sòlids com ara el ferro, l'alumini i d'altres metalls tan facilment assimilables per la natura com el crom, el plom i mercuri de piles i bateries, plàstics, gomes i cautxús, etc. Tinguem en compte, a més, que determinades peces estan compostes de diversos materials que no es podran separar amb gaire facilitat per ser reciclats.
- Tampoc em voldria deixar els gasos; els de l'aire condicionat i, sobretot, el terrible R-12.
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 23:25, No comment,
A matar... moros.
dissabte, 1 d’octubre del 2005
Fóra normal trobar gatons ben entrada la matinada, però alguns comencen d'hora a carregar i a fer un freakshow allà on romanin. I això que entrar al bar per fer el cafetó de rigor i omplir-te els pulmons d'una irrespirable atmòsfera de tabac podria semblar el súmmum d'allò que és suportable... Doncs quins pebrots, senyor! Emmig d'aquella ferum havia d'apareixer un alè etíl·lic, provinent de lloc determinat i amb desagradable aroma per definir.
[Llegiu-ho accent del centre d'Ej-paña i desvariejant a causa d'una merda com un piano.]
- Esquee essoo moroo que vieenne eeh patera i...
[la veu tremola i s'apaga.]
- Ahora ahí en Ceuta.... cooon el rifle.... suboooo.... Sa toorre..
[Es dirigeix a mi; el meu CI no dóna per mantenir una conversa amb ell... Valdrà més dir Amén.]
- Me han llamaaado... para.... legión... la alambrada...
[Els punts suspensius son paraules que no arribo a entendre.]
- Sabes, tengo unos rifles en casa... con visor... eso para ver por la noche...
[Ostres! Un útil d'aquests m'aniria de conya per reventar aquelles putes motos dels quillos.]
- Entonces me subo a la torre... aquello dónde vigilan... Apunto y acierto justo aquí... La entreceja... Peró me dan pena...
[...tornarà a ser rica i plena! Endarrera aquesta gent tan ufana i tan superba... Ostres que bé! M'estan trucant!]
- Que los negros... Me dan pena... Pero con el rifle.... Yo no falllo..
[No calla ni sota l'aigua aquest. -D'acord, ara vinc.-]
- Claro vieneeen aquí.... En Ej-paña... pero soy de la legión y me voy... el deber....
[Diguem qe ha sabut pronunciar correctament sa pàtria, escric Ej-paña (segons Iu Forn) per posar-hi un xic de salsa i fer-ho més pintoresc.]
Decideixo doncs acabar aquella enriquidora conversa amb un copet a l'espatlla; per una banda seria una manera fina de dir-li "passi-ho bé" i, per l'altre, havia de servir perquè fes el rotet. Digueu-me insociable (o sociòpata directament) però servidor no enceta mai conversa i dificilment segueix la estrenada, sigueu coneguts o no.
[Passats deu minuts torno a passar per allí... Ja se n'haura anat l'aprenent de Capitan Trueno a matar moros? No, ara el freakshow segueix en un altre racó del bar; víctimes n'hi ha unes quantes.]
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 23:22, No comment,