La foguera.
dijous, 23 de juny del 2005
Tenia escassos anys jo quan un antic veí de casa meva feia una foguera i aplegava els quatre que erem per allà. Petards i un ambient engrescador... I això que no erem gaires! Tanmateix només recordo haver vist aquesta cita anual poques, vull dir, poquíssimes vegades. En aquella nit màgica el cel es vestia d'estrelles lluminoses i escandaloses, mentre en mon barri hi cremaven dues fogueres. Però aquell home va deixar-les de fer, com també altra gent. I any rera any se n'apagaven més com també sonaven menys petards. Jo també vaig deixar-los; m'avorria fer-los cridar. Qui sap, potser era perquè em vaig quedar sol sota la nit fosca de focs.
Però no trobo a faltar precisament la foguera, m'agradaria més aviat recuperar tot allò que significava. Desgraciadament per mi, aquesta nit ha acabat reduida a la nit que fara que demà es llevi el primer sol de l'estiu; de totes maneres, això últim, per mi és màgic.
PD: M'està molt bé que algu trobi a faltar les fogueres, bàsicament extingides per decret, risc d'incendi [Sembla una collonada que ens diguin que no podem fer fogueres perquè podem fer foc], etc. però m'agradaria veure que demà a ningú se li hagi ocorregut la genialitat de la foto... Ok? A veure si serà veritat, sinò servidor us fara pampam al culet. [tot i que prefereixo que siguin els nois de la Montse qui ho facin, que tan salvatges com sou encara farieu el mateix amb els meu cotxe]
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 23:59,
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada