Delírium trèmens.
dissabte, 4 de juny del 2005
Un autobús carregat d'escolars se m'acosta. Perquè no s'atura? Jo no sóc més que un esperit atravessant-lo des del davant fins a deixar-lo enrera. A dins hi ha nens que juguen i criden; són cares familiars les que veig aquí. Probablement jo també hi sóc. I ara, que és això? Un gran arxiu, amb quilòmetres de carrers carregats de records. L'arxiu de ma memòria, potser? Si, sóc jo! Veig les cares dels meus antics companys quan escassament tenien una dotzena d'anys. Riuen i juguen, però jo estic allà mig sense participar en sa gresca... Ara em collonen, ara collono jo. AIIII! que ha sigut aquest clatellot? Eren aquells jocs de pilota-paret que quan algú la perdia o no arribava a tocar-la haviem de córrer sota càstig d'una pluja de mastegots.
-Potser no tornarem a estar mai junts- Afirmava algú, mentre jo ja m'allunyo d'aquella escola bàsica per anar a una de formació professional... Però si el nen aquell que veig el conec! I aquesta moto? La meva! Són aquelles èpoques quan em passejava pels camins de Fitor cargolant l'empunyadura del gas fins a petar! I aquell arbre del costat del cementiri [de Palafrugell]? Potser encara té alguna esgarrinxada del parafangs i s'enrecorda de les rialles d'uns adolescents o d'un altre recollint sa montura amb el llum penjant i el manillar doblegat... Ostres, si per aquelles zones es feien slaloms de 4x4 i carreres d'escalfacollons [motos de poca cilindrada que fan una remor insoportable].
Enrera queden aquells temps, quan ja queda poc per acabar cinquè de l'institut. Quants volen anar a la universitat? Tampoc tornaré a veure molta d'aquella gent... Mira, aquell és mosso d'escaire (tan poc futur se li veia?) i l'altre segueix essent un mangui. El gran informàtic ara treballa a la ferreteria. On són?! he de trobar mes gent per aquests corredors...
Tanta volta m'estic marejant... Uaaa! Regalima ma gitada cantonada avall, sucs del restaurant xinès i la seva típica sangria, mentre un company meu al mig del carrer s'ha baixat la bragueta i esta pixant a escassos metres de la porta d'un pub. No hi ha ningú que s'aguanti dret?! I aquest rebombori que és?!!! Ve del pis d'abaix, mentre torno al món real prenent direcció al lavabo més pròxim. Senyor, et prenc per testimoni i afirmo que a partir de demà deixo l'alcohol!
PD: vull dir, a partir del dilluns.
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 08:14,
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada