El soroll que trenca la quietud.
dilluns, 9 de maig del 2005
[Ahir novament em va trair la paciència i vaig ser incapaç d'acabar la fotografia panoràmica, filla d'un arranjament de sis altres, i convenientment ajustada de tamany i pes per ser pujat a la xarxa (l'original ocupa 21,1 MB). Repeteixo... és una foto apedaçada :P]La tranquilitat regnava a cala s'Alguer [al terme municipal de Palamós]. Petits plaers de ma vida, al costat del mar, sentint la remor de les onades i el seu aroma salat. Poca gent hi ha, encara, per aquestes contrades; crec que tenen bon parer al escollir aquests privilegiats llocs per gaudir d'un assolellat dia, deixar els sorolls monòtons i submergir-se (metafòricament parlant, que l'aigua encara està massa freda) en aquest plaent mar... Mentrestant, el soroll d'un motor popero que empeny sa barca cap a la bora, amb son patró que la mena habilidosament per enmig dels escuits, provoca una breu pausa en aquell regnant silenci; també serà trencat pel iot d'un dels pijos habituals i les putes motos d'aigua. [normalment sempre s'ajunten per saber qui la té mes grossa i, a les motos d'aigua, les hi guardo especial afecte... andròmines infernals!]
I ja que de trencar el silenci es tracta i, com tot allò bo, ha arribat l'hora de partir. Quina collonada! És ara ma màquina alliberant un espantós soroll diesel la que trenca aquesta pau regnant; gran ironia, doncs pel meu gust no marxaria sinò que em quedaria allà... per sempre.PD: si em permeteu, arreplegaré un contundent test i provaré fer punteria, des del balcó del meu quart pis, a la testa d'aquesta merda de canalla amb ses putes motos de 49cc. (escalfacollons) que carden tanta fressa com pena.
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 20:58,
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada