Negre.
divendres, 1 d’abril del 2005
[El d'avui no és un post racista. Tracta el d'avui sobre una costum meva, tot i que últimament la tinc un xic aparcada per motius diversos. Poseu-vos còmodes]
-Guaita'l, Ja arriba! Home de negre!!! (amb to irònic)
-Calla, cap de suro!- Responc jo, amb to irònic iguament; avui tinc bon dia. Sinò respondria:
-Que et donguin pel cul amb una potera!- Tot i que seguiria usant certa ironia en ma paraula. Seguir-los el joc significava que de tant en tant em deixessin anar algunes perles:
-Enterramorts!!!
-Al teu servei, cabró.- Somric lleugerament. Encara tinc bon dia. [Diguem que gràcies a aquest afer ha après a riure'm dels meus... defectes?]
Suposo que haureu imaginat el perquè d'aquest diàleg. Doncs si, aquí una de les meves manies personals, estètica per una banda i d'una actitud interior per l'altra; en aquest últim sentit ningú és capaç de mirar mes enllà que dels trossos de roba que eviten que estigui conill.
Si, faig força patxoca vestit tot negre. Fins i tot podrieu arribar a creure que sóc algú seriós; també podria quedar elegant, però jo no vesteixo roba elegant, vesteixo draps, roba sense marca, neta d'inscripcions i patrons comercials. Negre uniforme. Negre? Buidor, tristesa,... Només això se us ocorre pensar? De fet si, el negre per mi és quelcom similar a buidor. Negre és absència de llum. Indiferència.
I sense rebuscar més en les meves paranoies interiors us diré el perque de vestir d'aquesta manera tan fosca: No vull ser valorat per l'aspecte, no vull que aquest parli abans que la meva boca i em classifiqui. Que no transmeti el meu aspecte tòpics basats en aparences, ja que no vull obeir als tòpics. Tanmateix aquesta manera tan particular de vestir ja em classifica d'entrada... Però m'és igual, no vull que pensin per mi!
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 02:18,
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada