Adéu poble, adéu.
diumenge, 6 de febrer del 2005
Un dissabte qualsevol. No tinc gaire a fer, tret del meu ritual d'anar a jugar la quiniela (i que consti que no m'agrada el futbol) i llegir el diari, degustant alhora un cafè al bar més proper... Nooo. Potser havia de fer quelcom diferent avui, però acabaré fent el mateix.
Doncs si, després de més de dos mesos he tornat al meu antic poble, Palafrugell. Creieu-me que l'he canviat per Girona i no el trobo a faltar gens; fins i tot m'he sentit estrany en aquell poble tan conegut. Arribar al Camp d'en Prats (o plaça Tetuan que l'anomeno jo, per allò dels immigrants) entrar al pàrquing i que els baixos del cotxe es refreguin pels innumerables sots et fa recordar el nom del batlle, com en altres temps. Segueix la barra de bar dreta dins aquell xiringuito, companya i amiga meva d'hores perdudes; compartirem doncs llargues estones de lectura de diaris rebregats amb taques de cafè i engrunes acumulades al plec central.
No obstant res ha canviat allà. Ni a la meva antiga casa. Encara hi son el meus avis, el meu pare i el meu passat; una habitació tancada amb dos llits que des del passat setembre ja no hi dorm ningú. El gulag de les meves idees passades, enguany volen els meus somnis lluny d'allà. Era tard i tenia pressa. Ni tan sols el meu ull digital ha captat la llum empordanesa, atenuada per un grop que ha marxat amb mi i que, afortunadament, m'ha deixat pel camí.
El passat ha quedat enrere. Encara m'hi queda família allà. Formen part del present, però deixo allà el meu passat... trist o alegre allà serà i no oblidaré. Jo no oblido mai.
PD: Com he dit abans no tinc cap foto recent del poble, aquí en tinc una del passat maig, un diumenge al matí. He de dir que una de les coses que trobo a faltar d'aquell poble es que el diumenge, coincidint amb el mercat setmanal, era agradable sortir al carrer i veure gent i que el poble es movia. Tanmateix, quan arribava l'hora de dinar tot es moria de cop i era així fins a la setmana entrant.
I ara que veig la foto i, si em permeteu... M'acaba de venir al cap l'acudit dolent que fa un any es deia en aquell poble, relacionat amb l'edifici grogós de la dreta, el "Centre Fraternal". Corria la història que allò seria la nova seu de la Generalitat degut a que s'havien nomenat càrrecs nous i aquests eren germans de consellers i del Conseller en Cap (ara escaparrat)... Disculpeu-me si és massa dolent ;P
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 08:47,
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada