Crònica del tarannà.
divendres, 28 de gener del 2005
Un nou corrent bufa en aquests temps i s'autoanomena tarannà o talante. La intenció és la de voler encolomar-nos idees i/o projectes amb un smipàtic somriure d'orella a orella, reemplaçant aquest a l'anterior mètode de l'arrogància impositiva model paseig militar. Aquesta introducció serveix per rebutjar plans Ibarretxe, reformes constitucionals i, qui sap, si algun estatut. Però ara mateix en tinc al davant un que m'està tocant la pera de manera flagrant: El referendum de la constitució europea.
I on és el problema? Doncs molt senzill. Tal i com he dit abans uns altres ens haurien encolomat una constitució europea, amb més fins mercantilístics que socials i dels pobles que la constitueixen; Haurien dit que si d'entrada per protegir la integritat nacional de terroristes i nacionalismes perifèrics, incidint especialment al factor por d'aquests. El nou corrent actua amb més subtilesa...
Volen el si pels mateixos motius que els altres i s'aprovarà per collons... perdó, per referendum*. Tot quedarà més bonic i democràtic; doncs la campanya per promocionar-lo sembla estar basada en anuncis melodiosos on algú llegeix commovedors articles per captar el vot... afirmatiu? Quina pallassada! Si a més hi afegim que el referendum no és vinculant i que no es fa a tota Europa, jo hi tant, ho veig una gran presa de pèl.
Ei! I que quedi ben clar que tots som iguals i democràtics... Encara que uns més que altres. (com va dir un cèlebre escriptor)
PD: La frase del referendum (*) la uso per fer menció d'una comparació mesquina d'en José Montilla el passat cap de setmana alineant als que defensem el no amb els feixistes europeus, i cosiderada desapropiada per l'altre José, en Borrell.
Etiquetes de comentaris: Politicastre
posted by [o Rei] Ferran @ 11:45,
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada