Escència de bar.
dimecres, 10 de novembre del 2004
Em poso les mans al cap quan escolto a algú dir que li voldria treballar pel seu compte perquè així faria el que li sortis de les folres; parlo per experiència pròpia d'un negoci familiar i sé del cert que si fas això amb el negoci anirà sobre rodes... quadrades s'entén.
Defet l'únic negoci que a mi se m'ocorre que pot funcionar és el del bar: Obrint ven aviat al matí i servint entrepans i força mam: cigalons d'anís i conyac (o aquests dos últims a seques), whiskis, vi i altres escències espiritoses per treure la son de les orelles a aquells obrers cremats com la moto d'un hippie; tot això ocuparia des de l'hora d'obertura, encara per determinar, fins a les 9, aproximadament. A partir d'aquella hora enmig d'aquest públic començaran a entrar administratius i altes gents que demanaran la pasteta i el cafè amb llet i buscaran per algun racó la premsa matinal i llegir curts titulars per marxar a corre-cuita; la premsa que deixaran per algun lloc serà aprofitada pels funcionaris que ara entren i amb tota la parsimònia del món s'acomoden a la taula amb sa consumició i aprofiten per llegir algun article. Aquests ultims personatges són els que més estona romandran a l'establiment fins per allà al migdia, quan apareixerà algun despistat demanant si fem menus o plats convinats; és l'hora de tenir preparada la cuina per satisfer la gana del personal. Passat aquest temps i en el supòsit que facis menus o plats convinats hauras superat un dels moments més estressants de la jornada per després tornar a servir, com no, els cigalons, xupitos, conyacs, etc.
La tarda es presenta tranquila, la gent no acostuma a sortir a berenar i, tret d'algun despistat, ens podrem relaxar i acomodar fins a l'hora de final de jornada, en la qual haurem de tenir preparades tapes d'olives i variats per acompanyar a l'assedegat treballador. I ja cal que tinguis les neveres carregades! També es prudent no tancar massa tard: la probabilitat que l'alcohol pugi massa a la gent pot ocasionar algun merder al bar.
També hem de pensar en el personal fixe de la tasca; gent que aniras guanyant oferint-li una bona qualitat, servei, tracte agradable (sense arribar a llepar el cul a nungú, ull) i un racó agradable. I vigila que aquests no s'acostumin a deixar coses fiades!
I me n'oblidava, una font d'inversió extra: les màquines tragapeles.
Si, ho he pintat tot molt idíl·lic, però sabeu un problema: molta gent, apart de mi, ha tingut la mateixa idea, i ara mateix estem vivint en un país on la densitat de bars per habitant.... és la més gran d'Europa!!!!!
Bah! Voleu que us digui la veritat? A la merda els negocis! Crec que el millor negoci que puc fer es ser funcionari (evitant algunes tasques com la de poli, que per res del món ho voldria ser) i el dia que m'aborrís treballaria... o me n'aniria al bar.
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 06:23,
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada