Ésser anònim
dilluns, 12 de gener del 2009
Et veuen. Estan a cada cantonada; a la parada d'autobús, al caixer automàtic; als prestatges del supermercat i a l'entrada de l'aparcament. Són diminutes i invisibles als nostres ulls encegats. La tinc al davant; la seva lent m'enfoca.
Silici. Matèria prima per a fer transistors. El meu nom ha passat per allí un cop o potser dos; ha sigut repetit tres milions de vegades per segon. El meu nom i, possiblement, el teu, amic meu.
Saben què fas a cada moment. Quan aniràs de ventre i quantes vegades cardes [o no] a la setmana. Ets una persona anònima? Sí, ho som, però he comprovat en la meva pell que potser no tant com ens creiem!
Etiquetes de comentaris: Engreix
posted by [o Rei] Ferran @ 10:56, No comment,